Les darreres plagues. Càntic de triomf

1 Després vaig veure en el cel un altre senyal,gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabarà de complir-se la fúria de Déu.

2 Vaig veure també com un mar de vidrebarrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom,estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans,

3 i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu,i el càntic de l’Anyell:

– Senyor, Déu de l’univers,

les teves obres són grans i admirables.

Rei de les nacions,

els teus camins són justos

i veritables.

4 Senyor, qui no et venerarà?

Qui no glorificarà el teu nom?

Perquè tu ets l’únic sant,

i ara que has revelat

les teves justes decisions,

totes les nacions vindran a adorar-te.

5 Tot seguit vaig veure com en el cel s’obria el temple, el tabernacle de l’aliança,

6 i com en sortien els set àngels que duien les set plagues. Anaven vestits de lli pur i resplendent, amb cenyidors d’or al pit.

7 Un dels quatre viventslliurà als set àngels set copes d’or plenes de la fúria del Déu que viu pels segles dels segles,

8 i la glòria de Déu i el seu poder van omplir el temple d’un núvol de fum.Ningú no hi podia entrar fins que no s’haguessin acabat les set plagues dels set àngels.