Pròleg

1 Missatge revelat a Abdies.

Això diu el Senyor Déu contra els d’Edom.

Hem sentit aquest missatge

del Senyor,

i un enviat el porta a les nacions:

«Sortim, sortim a combatre

contra Edom!»

Pecat i càstig d’Edom

2 Diu el Senyor:

«Jo et faré el més petit dels pobles,

el més menyspreable de tots.

3 La teva altivesa t’ha enganyat,

perquè vius a les escletxes de la roca,

al cim dels turons,

i afirmes: “Qui me’n podrà treure?”

4 Ni que t’enlairessis com l’àguila

i fessis el niu a les estrelles,

d’allà te’n faré caure.

Ho dic jo, el Senyor.

5 Si de nit t’arriben lladres,

si ve gent que t’espolia,

com podries quedar tranquil?

¿No és cert que et saquejaran

al seu gust?

Si t’arriben uns veremadors,

només en deixaran uns gotims!

6 Com han escorcollat el país d’Esaú

i regirat els seus tresors!

7 Tots els aliats

t’han expulsat del teu país.

Els teus millors amics

t’han traït i dominat;

ells, que compartien el teu pa,

t’han parat trampes sota els peus.

I tu encara no tens seny!

8 »¿No és cert que aquell dia

exterminaré d’Edom

tots els seus savis,

i no hi haurà més seny

a la muntanya d’Esaú?

Ho dic jo, el Senyor.

9 Els teus valents, Teman,

s’esglaiaran,

i així seran aniquilats tots els homes

de la muntanya d’Esaú,

per culpa de la mortaldat:

10 per culpa de la violència

contra Jacob, el teu germà,

quedaràs avergonyit i eliminat

per sempre.

11 »El dia que t’estaves

davant de Jerusalem,

el dia que uns estrangers

capturaven el seu exèrcit,

que uns estranys entraven

per les seves portes

i se la repartien a sorts,

tu també vas fer com ells.

12 Tu no t’havies de complaure

en la dissort del teu germà,

aquell dia funest!

No havies d’alegrar-te

a costa dels de Judà

el dia que els veies perduts;

no havies de parlar-ne

amb insolència

el dia de l’opressió;

13 no havies d’entrar

a la ciutat del meu poble

el dia de la seva desgràcia;

no t’havies de complaure

en els seus mals

el dia del seu desastre;

no havies d’apoderar-te

de les seves riqueses

el dia de la seva calamitat;

14 no t’havies de plantar a les cruïlles

per matar els seus fugitius,

ni havies de lliurar

els qui s’escapaven

el dia de l’opressió.

15 És a prop el dia del Senyor,

dia d’amenaça

contra totes les nacions.

Et faran a tu tal com tu has fet.

Amb la mateixa paga et pagaran.

16 »Tal com vosaltres, poble meu,

heu begut la copa

a la meva muntanya santa,

així mateix la beuran

sense parar totes les nacions:

els pobles la beuran i la buidaran,

serà com si mai no haguessin existit!

Restauració d’Israel

17 »Però a la muntanya de Sió

hi haurà una resta, que serà santa,

i els del casal de Jacob posseiran

els qui els posseïen.

18 El casal de Jacob serà un foc,

i el de Josep, una flama,

però el d’Esaú serà com la palla:

l’encendran i el consumiran.

Del casal d’Esaú no en quedarà res.

Ho he dit jo, el Senyor.

19 Els de Judà que viuen al Nègueb

ocuparan la muntanya d’Esaú,

i els de la Xefelà,

el país dels filisteus;

també ocuparan els camps d’Efraïm

i els camps de Samaria.

I els de Benjamí ocuparan Galaad.

20 Els antics deportats,

aquesta munió d’israelites,

s’establiran a Canaan fins a Sarepta,

i els antics deportats de Jerusalem

que són a Sefarad

ocuparan les ciutats del Nègueb.

21 Pujaran victoriosos

a la muntanya de Sió

i governaran la muntanya d’Esaú.

I la reialesa serà del Senyor!»