El Senyor demana comptes a Israel

1 «Gent d’Israel, la família que jo, el Senyor, vaig fer pujar d’Egipte, escolteu les paraules que jo pronuncio contra vosaltres:

2 »Entre totes les nacions de la terra,

tan sols us vaig escollira vosaltres.

Per això mateix us demano comptes

de totes les vostres culpes.»

Missió del profeta

3 ¿Poden dos homes

començar junts un viatge

si abans no s’han posat d’acord?

4 ¿Rugeix el lleó enmig del bosc

si no ha trobat cap presa?

¿Crida el seu cadell des de l’amagatall

si no ha caçat res?

5 ¿Cau l’ocell en un parany

sense un esquer que l’hi porti?

¿Salten de terra els filats

si no hi ha res per capturar?

6 ¿Toca a la ciutat el corn de guerra

sense que la gent s’alarmi?

¿Passa cap desgràcia a la ciutat

que no vingui de la mà del Senyor?

7 Doncs bé, el Senyor Déu no fa res

sense revelar el seu designi secret

als seus servents, els profetes.

8 Quan un lleó rugeix,

qui no s’esglaia?

Quan parla el Senyor Déu,

qui no transmetrà el seu missatge?

Judici contra Samaria

9 Feu aquesta crida

als baluards d’Asdod

i als baluards del país d’Egipte:

«Reuniu-vos als turons de Samaria

per veure els grans desordres,

les violències que hi ha a la ciutat.

10 Aquesta gent no sap obrar

honestament.

Acumulen en els seus palaus

fruits de violència i de rapinya.

Ho dic jo, el Senyor.»

11 Ara, doncs, això diu el Senyor Déu:

«Cauran desastres al teu damunt

i sobre el país que t’envolta:

s’enduran les teves riqueses

i saquejaran els teus palaus.»

12 Això diu el Senyor:

«Com el pastor no pot arrencar

de la boca del lleó

més que dues potes o un tros d’ovella,

així també passarà amb els israelites

que viuen a Samaria

entre divans luxosos

i llits encoixinats.

13 »Escolteu i amonesteu els de Jacob;

ho dic jo, el Senyor Déu,

el Déu de l’univers:

14 El dia que passaré comptes

amb Israel per les seves infidelitats,

també tindré presents

els altars de Betel.

Els angles de l’altar seran partits

i cauran per terra.

15 Destruiré les cases d’hivern

i les residències d’estiu.

Cauran les mansions d’ivori.

Serà la fi dels grans palaus.

Ho dic jo, el Senyor.»