Amós 8

Quarta visió: la canya de collir fruita

1 El Senyor Déu em va fer veure una canya de collir fruita d’estiu.

2 Em va demanar:

– Què veus, Amós?

Vaig respondre:

– Una collidora de fruita d’estiu.

Llavors el Senyor em va dir:

– Ha arribat la collita,

la fi d’Israel, el meu poble.

Ja no li deixaré passar res més.

3 Aquell dia, els cants de palau

es tornaran crits de dolor.

Pertot hi haurà cadàvers

i arreu s’imposarà el silenci.

Ho dic jo, el Senyor Déu.

Contra la injustícia i l’explotació

4 »Escolteu això,

els qui engoliu els pobres

fins al punt d’exterminar

els desvalguts del país!

5 Vosaltres dieu:

“¿Quan haurà passat

la festa de la lluna nova

per a poder vendre queviures?

¿Quan haurà passat

el repòs del dissabte

per a poder obrir els graners?

Vendrem amb mesures més petites

i pesarem les peces de plata

amb pesos més grossos,

farem trampa amb les balances.

6 Vendrem el rebuig i tot!

Amb aquells diners

comprarem esclaus,

o bé adquirirem un pobre

per un parell de sandàlies.”

7 Jo, el Senyor, orgull de Jacob,

juro que no oblidaré mai això que feu!

8 »En veure-ho, la terra tremolarà

i estaran de dol

tots els seus habitants.

La terra creixerà, tota ella, com el Nil;

s’agitarà i s’abaixarà

com el riu d’Egipte.

El dia del judici de Déu

9 »Aquell dia,

apagaré el sol al mig del cel,

en ple dia s’enfosquirà la terra.

Ho dic jo, el Senyor.

10 Canviaré en dol les vostres festes,

i en complantes els vostres cants.

Tothom es vestirà amb roba de sac

i es raparà el cap,

com per la mort d’un fill únic.

Aquest final serà un dia amarg.

11 »Vénen dies que enviaré fam al país:

no fam de pa ni set d’aigua,

sinó fam d’escoltar la meva paraula.

Ho dic jo, el Senyor Déu.

12 Aniran errants del sud fins a ponent,

exploraran del nord fins a llevant,

cercant la paraula del Senyor,

però no la trobaran.

13 »Aquell dia defalliran de set

les noies més boniques

i els nois joves.

14 Tots els qui juren

per l’ídol de Samaria dient:

“Per la vida de Dan, el teu déu!”

o “Pel camí sagrat de Beerxeba!”,

cauran, i no s’alçaran mai més.