El record del Creador i la vellesa

1 I recorda’t del teu creador,

ara que ets jove,

abans no vinguin els dies dolents

i arribin aquells anys

en què ja no dóna gust de viure;

2 abans no s’apaguin el sol i la llum,

la lluna i els estels,

i, després de la pluja,

encara torni la nuvolada.

3 Aquells dies, tremolen els homes

que abans guardaven la casa,

els més vigorosos s’encorben;

les dones que abans molien

són poques i deixen de moldre,

les qui guaitaven per les finestres

ja només veuen foscor;

4 i es tanquen les portes del carrer

mentre s’apaga

la remor de la mola;

l’home es lleva

amb el cant dels ocells,

però totes les cantúries es perden.

5 Llavors, una pujada espanta

i es té por de fer camí.

L’ametller floreix,

la llagosta s’engreixa

i la tàpera madura,

però l’home se’n va

al seu estatge etern,

i les ploraneres ja ronden pel carrer.

6 Sí, recorda’t del teu creador

abans no es rompi el fil de plata

i el llantió d’or s’esberli,

abans no s’esmicoli la gerra a la font

i la corriola del pou es trenqui,

7 abans la pols no torni a la terra,

el lloc on era,

i l’alè de vida retorni a Déu,

ell que l’havia donat.

8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.

Epíleg

9 Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis.

10 Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat.

11 Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollidess’assemblen a fites ben plantades. Un sol pastorés qui les ha fetes.

12 A més d’aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriuremolts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.

13 Final de l’obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déui guarda els seus manaments: això vol dir ser home.

14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.