Ester (versió grega) 6

El rei fa honorar Mardoqueu

1 Aquella nit, el Senyor no va deixar que el rei agafés el son. Va demanar, doncs, al seu preceptor que li portés la crònica i la hi llegís.

2 En un cert punt van trobar escrit com Mardoqueu havia denunciat al rei que els seus dos eunucs, durant el torn de guàrdia, conspiraven per assassinar-lo.

3 El rei va preguntar:

– Amb quin honor vam distingir o recompensar Mardoqueu?

Els seus servidors van respondre:

– No li has donat cap honor.

4 Mentre el rei preguntava què s’havia fet per recompensar a Mardoqueu els serveis prestats, Aman arribava a l’atri del palau. Venia justament a demanar al rei que fes penjar Mardoqueu a la forca que li tenia preparada. El rei va dir:

– Qui hi ha a l’atri?

5 Els seus servidors van respondre:

– És Aman.

El rei el va fer cridar

6 i li preguntà:

– Què puc fer per un home que jo vull honorar?

Aman va pensar: «A qui voldrà honorar el rei, sinó a mi?»

7 Per això li va respondre:

– A l’home que el rei vol honorar,

8 els servents del rei li haurien de dur un vestit de lli igual al vestit que el rei porta, i un cavall com els que el rei mateix cavalca.

9 Ho haurien de donar tot a un dels amics del rei,un d’alta noblesa, i aquest, després de vestir l’home que el rei vol honorar i de fer-lo muntar al cavall, hauria de proclamar pel carrer major de la ciutat: “Així es tracta l’home que el rei vol honorar!”

10 Llavors el rei va ordenar a Aman:

– Molt bé! Fes tot això amb Mardoqueu, el jueu que presta els seus serveis aquí a palau. No et descuidis de cap detall!

11 Aman va prendre els vestits i el cavall, va vestir Mardoqueu, el féu muntar a cavall i el passejà pel carrer major de la ciutat tot proclamant: «Així es tracta l’home que el rei vol honorar!»

12 Després Mardoqueu se’n tornà a palau, mentre Aman se n’anava a casa seva, molest i amb el cap baix.

13 Aman va explicar a Zosara, la seva dona, i als seus amics tot el que li havia passat. Els amics i la dona li van dir:

– Si aquest Mardoqueu, davant el qual has començat a veure’t humiliat, és jueu de llinatge, cauràs sense remei.No te’n podràs pas desfer, perquè el Déu viu és amb ell.

14 Encara estaven parlant quan van arribar els eunucs a casa d’Aman i se’l van endur al convit que Ester havia preparat.