Contra Moab

1 Presagi sobre Moab.

Ar de Moab ha estat saquejada,

l’han arrasada en una nit.

Quirmoab ha estat saquejada,

l’han arrasada en una nit.

2 Dibon puja al temple,

als turons sagrats per plorar.

A Nebó i a Medebà,

Moab es lamenta.

Tothom s’ha rapat el cap

i afaitat la barba.

3 Pels carrers, la gent porta roba de sac

en senyal de dol,

es lamenta als terrats i a les places,

tothom es desfà en plors.

4 Quina cridòria a Heixbon i a Elalé:

fins a Jahas

se senten els seus clams!

Per això Moab llança

el crit de guerra,

però els seus soldats

han perdut el coratge.

5 Un plany em surt del cor per Moab.

Els seus fugitius arriben

a Sóar, a Eglat-Xelixià.

Ploren mentre pugen

la costa de Luhit;

pel camí d’Horonaim

se senten crits desesperats.

6 A les aigües de Nimrim

la terra és desolada,

els prats s’han assecat,

no hi ha més herba,

ja no hi queda res de verd.

7 Tothom recull les provisions,

tots els béns que els resten,

i se’ls emporten lluny,

fins al torrent dels Salzes.

8 El seu clam dóna la volta

per les fronteres de Moab,

els seus planys arriben

a Eglaim i a Beerelim.

9 Les aigües de Dimon

seran vermelles de sang.

Però jo, el Senyor,

afegiré a Moab noves dissorts:

un lleóatacarà els seus supervivents,

els qui s’hauran escapat del país.