Moab demana ajuda a Jerusalem

1 «Envieu el tribut d’anyells

al sobirà del país,

des de Sela,pel desert,

a la muntanya de la ciutat de Sió.»

2 Les noies de Moab,

quan passen els guals de l’Arnon,

semblen ocells esverats

que fugen del niu.

3 Demanen:

«Porteu a Sió aquesta súplica,

dueu-li aquesta petició. Digueu-li:

“En ple migdia fes ombra com la nit

per amagar els refugiats;

no delatis els fugitius.

4 Acull a casa teva

els meus fugitius, els moabites,

amaga’ls dins la ciutat,

que no els trobi el devastador.

Quan s’acabarà l’opressió

i els estralls arribaran a la fi,

quan en el país el tirà desaparegui,

5 el tron de la dinastia de David

es fonamentarà en l’amor.

S’hi asseurà un governant lleial,

ferm en el dret

i decidit a fer justícia.”»

Resposta negativa de Jerusalem

6 Tots coneixem l’orgull de Moab,

la seva arrogància sense mida:

és superb, altiu, insolent,

encara que es presenti tan submís.

7 Ara, doncs, els moabites

es lamenten d’ells mateixos.

Tots es lamenten:

gemegant consternats,

i enyorant els pastissos de panses

de Quirharèsset.

8 Els conreus d’Heixbon s’han marcit;

els amos de les nacions

han destrossat

el fruit de les vinyes de Sibmà,

que arribaven a Jazer

i s’endinsaven a l’estepa.

Les seves sarments s’estenien

més enllà del Mar Mort.

9 «I ara jo, el Senyor,

ploro amb la gent de Jazer,

per les vinyes de Sibmà.

Us faig beure a glops

les meves llàgrimes,

Heixbon i Elalé,

perquè han emmudit els cants alegres

de les collites i les veremes.

10 S’han allunyat dels fruiterars

la joia i les festes,

no se senten a les vinyes

crits alegres i entusiastes,

als cups ja no trepitgen raïm.

Jo he fet callar els cants alegres.

11 Per això les meves entranyes,

com les cordes d’una lira,

es commouen per Moab,

vibren per Quirheres.

12 Quan veureu que la gent de Moab

s’escarrassa per pujar

als turons sagrats

i entra al seu santuari per pregar,

sapigueu que no obtindran res.»

13 Aquestes són les paraules que el Senyor va pronunciar fa temps sobre Moab.

14 I ara el Senyor declara: «D’aquí a tres anys, dia per dia, tal com els compta un jornaler,la gent important de Moab i la seva nombrosa població no comptaran per a res. El que en restarà serà ben poc: un residu insignificant.»