El Senyor, refugi dels pobres

1 Senyor, tu ets el meu Déu.

i proclamaré el teu nom:

has dut a terme plans admirables,

ferms i segurs,

decidits fa molt de temps.

2 De la gran ciutat,

n’has fet un enderroc,

de la muralla inexpugnable, una ruïna.

La fortalesa estrangera ja no és ciutat,

i mai més no serà reconstruïda.

3 Per això un poble fort reconeix

la teva glòria,

et tem la capital dels pobles tirans,

4 perquè has estat

el refugi dels febles,

el refugi dels pobres en l’infortuni,

l’aixopluc en els aiguats,

l’ombra enmig de la calor.

La fúria dels tirans

és com l’embat de la tempesta

contra una muralla,

5 com l’ardor del sol

contra una terra eixarreïda.

Però tu ofegues

l’avalot dels estrangers,

com l’ombra d’un núvol

ofega el sol ardent.

Els cants triomfals dels tirans

emmudiran.

Un banquet per a tots els pobles

6 En aquesta muntanya,

el Senyor de l’univers

oferirà a tots els pobles

un banquetde plats gustosos

i de vins selectes:

de plats gustosos i suculents,

de vins selectes i clarificats.

7 Farà desaparèixer

en aquesta muntanya

el vel de dol que cobreix

tots els pobles,

el sudari que amortalla les nacions;

8 engolirà per sempre la mort.

El Senyor Déu

eixugarà totes les llàgrimes

i esborrarà arreu de la terra

la humiliació del seu poble.

El Senyor mateix ho afirma.

9 Aquell dia diran:

«Aquí teniu el vostre Déu!

Havíem posat en ell l’esperança

i ens ha alliberat.

És el Senyor, en qui teníem posada

l’esperança!

Alegrem-nos i celebrem

que ens hagi salvat.»

La fi de Moab

10 La mà del Senyor reposarà

sobre aquesta muntanya,

però Moab serà trepitjat allà on és,

com es trepitja la palla

a la bassa del femer.

11 Allí mourà els braços

com si volgués nedar,

però el Senyor vinclarà

la seva arrogància

i l’esforç dels seus braços.

12 Abatrà els bastions inaccessibles

de les teves muralles, Moab;

els derrocarà,

els farà caure a terra, a la pols.