Contra el devastador

1 Ai de tu,

devastadormai devastat,

traïdor encara no traït!

Quan acabaràs de devastar i de trair,

tu seràs el devastat i el traït.

2 Senyor, compadeix-te de nosaltres,

en tu posem l’esperança.

Sigues cada matí

la nostra força,

salva’ns a l’hora del perill.

3 Els pobles fugen

quan s’acosta la teva remor,

les nacions es dispersen

quan t’aixeques.

4 La gent es llança sobre el botí

com una plaga de llagosta,

s’hi abraonen

com un núvol de saltarel·les.

5 El Senyor és excels,

resideix a les altures;

omple Sió de dret i de justícia

6 i fa segura la teva vida.

Qui és savi i coneix Déu,

té la riquesa que salva:

venerar el Senyor és el seu tresor.

La intervenció del Senyor

7 Els més valents

s’exclamen pels carrers,

els missatgers de pau

ploren amargament:

8 «No passa ningú pels camins,

les rutes són desertes;

han violat l’aliança,

trepitgen els testimonis

i no respecten ningú.»

9 La terra està trista i esllanguida,

el Líban és mústic i ressec,

Saron sembla una estepa,

els boscos de Basan i del Carmel

han quedat sense arbres.

10 «Doncs ara m’alçaré –diu el Senyor–,

ara m’aixecaré, ara seré enaltit.

11 Concebreu palla i infantareu rostoll;

el vostre propi buf

atiarà el foc que us consumirà.

12 I els altres pobles seran calcinats

com s’abranda l’argelaga

que han tallat.

13 Escolteu, els de lluny, això que he fet,

i els de la vora,

reconeixeu el meu poder.»

14 A Sió els pecadors s’han esfereït,

els injustos tremolen de por:

«Qui de nosaltres pot viure

dins aquest foc que devora?

Qui de nosaltres pot estar-se

a les flames eternes?»

15 El qui obra amb justícia

i diu la veritat,

el qui refusa d’enriquir-se

amb violències

i no es deixa comprar

amb obsequis,

el qui no fa cas de propostes criminals

i acluca els ulls

per no mirar la maldat.

16 Aquest home residirà a les altures,

viurà segur en castells

dalt de les roques.

Tindrà el pa de franc

i l’aigua no li faltarà.

Jerusalem, alliberada

17 Els teus ulls veuran el rei

en la seva esplendor

i contemplaran el país

d’un cap a l’altre.

18 Tot recordant terrors passats, diràs:

«On és ara el qui comptava?

On és el qui cobrava?

On és el qui vigilava

les fortificacions?»

19 No hauràs de veure més

el poble arrogant

de llengua incomprensible,

de parlar ridícul que ningú no entén.

20 Contempla Sió,

la ciutat de les nostres festes!

Els teus ulls veuran Jerusalem,

estatge tranquil, tenda incommovible:

no li arrencaran mai més les estaques

ni en deslligaran una sola corda.

21 El Senyor ens mostrarà

la seva grandesa

en un país de rius i canals

de gran amplada,

on no navegaran vaixells de guerra

ni hi passaran les grans naus.

22 El Senyor ens governa,

el Senyor ens dóna les lleis.

El Senyor és el nostre rei:

és ell qui ens salva.

23 Les cordes pengen

dels teus vaixells, Egipte,

ja no en sostenen els pals,

no es poden desplegar els estendards.

Llavors es repartirà un enorme botí;

fins els coixos es llançaran al pillatge.

24 Cap habitant de Sió no dirà

que està malalt:

al poble que hi viu,

li és perdonada la culpa.