Retorn a Sió

1 Que s’alegrin el desert

i la terra eixuta,

que l’estepa exulti i floreixi!

2 Que s’ompli de flors primerenques,

que salti i cridi de goig i d’alegria!

Li són donades la glòria del Líban,

l’esplendor del Carmel i de Saron.

Tots veuran la glòria del Senyor,

la majestat del nostre Déu.

3 Enrobustiu les mans cansades,

afermeu els genolls vacil·lants.

4 Digueu als qui defalleixen:

«Sigueu valents, no tingueu por!

Aquí teniu el vostre Déu,

que ve per fer justícia;

la seva paga és aquí.

Ell mateix us ve a salvar.»

5 Llavors es desclouran

els ulls dels cecs,

i les orelles dels sords s’obriran.

6 Llavors el coix saltarà com un cérvol

i la llengua del mut cridarà de goig,

perquè l’aigua ha brollat al desert,

han nascut torrents a l’estepa.

7 La terra ardent és ara un estany,

el país de la set

és ple de fonts d’aigua.

En el clos on jeien els xacals,

ara hi creixen canyes i joncs.

8 Allà obriran una ruta anomenada

«Via Santa»,

que cap impur no trepitjarà.

El Senyor mateix els hi guiarà,

ni els menys espavilats

no s’hi perdran.

9 No s’hi veurà cap lleó

ni s’hi atansaran les bèsties ferotges:

no n’hi trobaran cap.

Serà el camí dels qui el Senyor

haurà rescatat.

10 Els seus redimits retornaran,

entraran a Sió cridant de goig,

coronats d’una joia sense fi.

Arribaran la felicitat i l’alegria,

fugiran els planys i la tristesa.