El Déu veritable i els falsos déus de Babilònia

1 «Bel està tombat,

Nebó es decanta:

han carregat les seves estàtues

a l’esquena d’animals.

Els ídols que passejàveu en processó,

ara són un pes per a bèsties cansades.

2 Tombats i decantats,

cap d’ells no pot impedir

que se l’enduguin:

ells mateixos van al captiveri.

3 Escolteu-me, casal de Jacob,

supervivents del poble d’Israel:

Us duc als braços des que vau néixer,

sóc jo qui us porta

des de les entranyes de la mare.

4 I seré el mateix

fins a la vostra vellesa;

encara us duré

quan tindreu blancs els cabells.

Jo us he fet i us portaré als braços,

us hi duré i us salvaré.

5 A qui em comparareu?

A qui em podeu igualar?

Qui trobareu que s’assembli a mi?

6 N’hi ha que es treuen or de la bossa

o pesen plata amb les balances,

lloguen un orfebre

perquè faci un déu

i es prosternen davant d’ell

per adorar-lo.

7 Després el prenen,

se’l carreguen a l’espatlla

i el col·loquen on li toca d’anar:

no es mourà pas del seu lloc!

No respondrà

quan li adrecin una súplica

ni salvarà ningú de cap perill.»

La salvació és a prop

8 «Recorda això, poble rebel!

Tingueu seny

i mediteu-ho en el vostre cor!

9 Recordeu els fets antics:

Jo sóc Déu, i no n’hi ha d’altre.

Jo sol sóc Déu;

no n’hi ha cap com jo.

10 Des del principi

anuncio les coses que vindran,

dic per endavant

el que encara no ha passat.

Jo mano

que es compleixi el meu designi

i duré a terme el que he decidit.

11 Crido d’orient un ocell de presa,

de terres llunyanes un home

que complirà el meu designi.

Ho he dit i ho faré,

ho tinc decidit i ho duré a terme.

12 Escolteu-me, gent obstinada,

que sou lluny de ser salvats:

13 He fet que s’acosti la meva justícia,

ja és a prop;

la meva salvació no trigarà.

Donaré a Sió la salvació;

al poble d’Israel, la meva glòria.»