Déu respon a les queixes d’Israel

1 Això diu el Senyor: «On és el document de divorci

on consti que he fet marxar

la vostra mare?

A quin dels meus creditors

us he venut com a esclaus?

Si heu estat venuts

és pels vostres pecats;

per les vostres infidelitats

ha estat abandonada Jerusalem,

la vostra mare.

2 Què ho fa que en arribar

no he trobat ningú?

He cridat, i ningú no m’ha respost.

¿La meva mà no seria capaç

de rescatar-vos?

¿No tindria prou força

per a procurar la llibertat?

Jo asseco la mar

tan sols amb una amenaça

i canvio els rius en desert.

Llavors els peixos, per falta d’aigua,

moren de set i tot ho empesten.

3 Jo vesteixo el cel de negre,

li poso un vestit de dol.»

El servent del Senyor

4 El Senyor Déu

m’ha donat un parlar que convenç,

perquè, amb la paraula,

sàpiga sostenir els cansats.

Un matí i un altre em desvetlla

perquè l’escolti

i sàpiga parlar i convèncer.

5 El Senyor Déu

m’ha parlat a cau d’orella,

i jo no m’he resistit

ni m’he fet enrere.

6 He parat l’esquena

als qui m’assotaven,

i les galtes

als qui m’arrencaven la barba;

no he amagat la cara

davant d’ofenses i escopinades.

7 Però el Senyor Déu m’ajuda,

i per això no em dono per vençut;

per això paro la cara com una roca

i sé que no quedaré avergonyit.

8 Tinc a prop

el qui em declara innocent.

Qui vol pledejar amb mi?

Compareguem plegats a judici!

Qui em vol acusar? Que se m’acosti!

9 El Senyor Déu em defensa.

Qui em podrà condemnar?

Tots els qui m’acusen

s’esfilaran com un vestit

consumit per les arnes.

La confiança en el Senyor

10 ¿Qui de vosaltres venera el Senyor

i escolta la veu del seu servent?

Encara que camini a les fosques,

sense gens de llum,

que sàpiga confiar en el Senyor

i emparar-se en el seu Déu!

11 Però, en comptes d’això,

tots enceneu els vostres llums

i abrandeu les vostres teies:

camineu, doncs,

a la claror dels vostres llums

i de les teies que heu encès!

Aquesta és la sort que us ha reservat

la mà del Senyor:

haureu de morirenmig de penes.