El Senyor, l’espòs de Jerusalem

1 Per amor de Sió no vull callar,no vull reposar per Jerusalem

fins que la justícia no hi esclati

com la llum,

i la salvació no hi brilli

com una torxa.

2 Els pobles veuran el teu benestar,

tots els reis contemplaran

la teva glòria.

Et donaran un nom nou

que els llavis del Senyor designaran.

3 Seràs una corona magnífica

a les mans del Senyor,

una diadema reial

a les mans del teu Déu.

4 No et diran més «Abandonada»

ni anomenaran el teu país «Desolació».

A tu et diran «Me l’estimo»,

i a la teva terra, «Té marit»,

perquè el Senyor t’estimarà,

i tindrà marit la teva terra.

5 Els teus fills et posseiran

com un jove posseeix la seva esposa.

El teu Déu s’alegrarà de tenir-te,

com el nuvi s’alegra de tenir la núvia.

6 Jerusalem, a les teves muralles

he apostat sentinelles,

que mai no callin, ni de dia ni de nit;

els qui feu al Senyor memòria d’ella,

no us prengueu cap repòs;

7 no us canseu d’insistir prop d’ell

fins que haurà restaurat Jerusalem,

fins que n’haurà fet

un cant de lloança per tota la terra.

8 El Senyor ho ha jurat

alçant la seva dreta

i el seu braç poderós:

«No tornaré a convertir el teu pa

en aliment dels teus enemics;

els estrangers no beuran més el vi

que tanta fatiga et costa.

9 Els qui seguen el blat

se’l menjaran

cantant lloances al Senyor,

els qui veremen la vinya

beuran el vi en els atris

del meu temple sant.»

10 Sortiu, sortiu de la vostra ciutat!

Assenyaleu el camí

al meu poble que torna.

Esplaneu, esplaneu la ruta,

aparteu-ne les pedres.

Alceu un estendard davant els pobles.

11 El Senyor fa sentir aquest missatge

fins a l’extrem de la terra:

«Digueu a la ciutat de Sió:

El teu salvador ja és aquí;

l’acompanya el fruit

de la seva victòria,

el precedeixen els seus trofeus.»

12 Els diran «Poble sant»,

«Redimits del Senyor».

I a tu, Jerusalem, et diran

«Predilecta»,

«Ciutat no abandonada».