1 El poble que caminava en la foscaha vist una gran llum;

una llum ha resplendit

per als qui vivien

al país tenebrós.

2 Els has multiplicat, Senyor,

els has omplert

d’una alegria immensa.

S’alegren davant teu

com la gent a la sega,

com els vencedors

que es reparteixen el botí.

3 El jou que els afeixugava,

la barra que duien a l’espatlla,

el garrot del seu opressor,

tot ho has trossejat

com el dia de Madian.

4 Les botes dels soldats

que sotraguejaven la terra

i els mantells rebolcats en la sang,

tot crema alhora, el foc ho devora.

5 Perquè ens ha nascut un infant,

ens ha estat donat un fill

que porta a l’espatlla

la insígnia de príncep.

Aquest és el seu nom:

«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,

«Pare per sempre»,

«Príncep de pau».

6 Estendrà arreu la sobirania,

i la pau no tindrà fi.

Assegut al tron de David,

establirà i refermarà el seu regne

sobre el dret i la justícia,

des d’ara i per sempre.

Això és el que farà

l’amor ardent del Senyor de l’univers.

Càstig d’Israel

7 El Senyor ha llançat una paraula

contra Jacob,

una amenaça ha caigut sobre Israel.

8 Tot el poble l’ha coneguda,

però Efraïm i els habitants de Samaria

diuen amb arrogància orgullosa:

9 «Si cauen els maons,

edificarem amb pedra;

si talen els sicòmors,

repoblarem amb cedres.»

10 El Senyor ha instigat contra Israel

els enemics, els de Ressín,

ha atiat els seus adversaris:

11 els arameus pel davant

i els filisteus pel darrere;

entre tots han devorat Israel.

Però, amb tot, no s’ha calmat

la indignació del Senyor,

i la seva mà continua amenaçant.

12 El poble no ha retornat

a qui el castigava,

no s’ha girat

cap al Senyor de l’univers.

13 Per això el Senyor, en un sol dia,

ha tallat a Israel el cap i la cua,

la palma i el jonc.

14 El cap és l’ancià i el noble;

la cua, el profeta mentider.

15 Els guies d’aquest poble

l’han esgarriat,

i els qui els seguien han desaparegut.

16 Per això el Senyor

no serà favorable als joves

ni s’apiadarà dels orfes i les viudes,

perquè tots són infidels i malvats

i sols parlen d’insensateses.

Però, amb tot, no s’ha calmat

la indignació del Senyor,

i la seva mà continua amenaçant.

17 La maldat abrusa com el foc

quan consumeix espines i esbarzers,

quan arbora l’espessor del bosc

i s’enlaira en columnes de fum.

18 L’ardor del Senyor de l’univers

abrusa el país;

el poble és consumit pel foc.

Ningú no té entranyes per a ningú:

19 tallen a la dreta i encara tenen fam,

devoren a l’esquerra

i no en tenen prou.

La carn que mengen és el propi braç:

20 Manassès devora Efraïm,

i Efraïm, Manassès;

i tots dos s’uneixen contra Judà.

Però, amb tot, no s’ha calmat

la indignació del Senyor,

i la seva mà continua amenaçant.