El Déu viu i els ídols

1 Gent d’Israel, escolteu la paraula que el Senyor us adreça!

Això diu el Senyor:

2 «No imiteu

el que fan els altres pobles.

No us alarmeu pels senyals celestes,

encara que els pagans se n’alarmin.

3 Els costums dels pagans són absurds;

tallen un arbre del bosc,

el treballen i en fan una escultura,

4 la decoren amb or i plata

i l’asseguren amb claus,

a cops de martell,

perquè no faci moviment.

5 Aquests ídols

són com espantalls dels horts:

no parlen i, com que no caminen,

els han de portar a coll.

No els temeu:

no us faran ni bé ni mal.»

6 Ningú no és com tu, Senyor:

tu ets gran,

el teu nom és gran i poderós.

7 Qui no et respectaria,

rei de les nacions?

Tu sol et fas respectar.

Entre els savis del món

i entre tots els seus reialmes,

ningú no és com tu.

8 Tots ells, sense excepció,

són beneits i estúpids;

l’escola dels ídols

els fa durs com soques.

9 Importen plata batuda de Tarsis

i or d’Ufaz;

l’escultor i l’orfebre en fan estàtues

revestides de porpra

vermella i violeta.

Tot això és l’obra dels savis!

10 El Senyor és Déu veritable,

el Déu viu, el rei etern.

Al seu embat tremola la terra,

les nacions no aguanten el seu enuig.

11 Digueu això a aquesta gent:

«Els déus que no han format

el cel i la terra

desapareixeran de la terra

i de sota el cel.»

12 Però el Senyor ha fet la terra

amb el seu poder;

amb la seva saviesa

sosté els continents,

ha desplegat el cel

amb la seva intel·ligència.

13 Quan fa sentir el seu tro,

hi ha remor d’aigua en el cel,

fa pujar els núvols

de l’extrem de la terra,

amb els llamps desferma la pluja,

fa sortir els vents

dels seus amagatalls.

14 A tots aquells homes

els manca senderi:

els argenters s’avergonyiran

dels seus ídols,

perquè allò que han fos

és mentida, no té alè;

15 són coses absurdes,

un autèntic engany,

i desapareixeran quan el Senyor

passarà comptes.

16 Ell, possessió del poble de Jacob,

no és com aquests ídols:

és el creador de tot

i té Israel com a pròpia heretat.

El seu nom és

“Senyor de l’univers”.»

Jerusalem, assetjada

17 Recull de terra el farcell,

tu que vius en ple setge!

18 El Senyor anuncia això:

«Aquesta vegada llançaré amb la fona

els habitants d’aquest país,

d’un cop de mà els faré arribar

on ara apunto.»

Plany de la ciutat

19 Ai de mi! Quina desfeta!

Se m’ha obert la ferida.

Jo pensava:

«Com podré suportar aquest mal!»

20 Sóc com una tenda devastada.

N’han arrencat totes les cordes:

els fills m’han abandonat,

no me’n queda cap.

Ja no em plantarà ningú la tenda,

no hi haurà qui n’alci la lona.

Plany del profeta

21 Els pastors eren uns necis,

no consultaven el Senyor;

per això, com que no han tingut seny,

tot el ramat se’ls ha esgarriat.

22 Atenció, arriben notícies:

S’acosta una gran remor

del país del nord

que convertirà les viles de Judà

en un desert,

en un refugi de xacals.

23 Senyor, veig que l’home

no és amo de la seva conducta:

quan camina,

no orienta els seus passos.

24 Corregeix-me, Senyor,

però amb mesura;

no amb enuig,

que no en quedaria res.

25 Aboca la teva indignació

sobre les nacions que no et coneixen,

sobre els pobles

que no invoquen el teu nom.

Han devorat els fills de Jacob:

els han devorat, els han consumit,

han devastat el seu país.