Pregària de Jonàs

1 El Senyor havia disposat que un gran peix engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits.

2 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu:

3 – Enmig del perill

he clamat al Senyor,

i ell m’ha respost.

Des de l’entranya de la mort

he cridat auxili,

i tu, Senyor, has escoltat el meu clam.

4 »M’havies llançat als mars profunds,

m’engolien les aigües abismals,

els teus rompents

i les teves onades

em passaven pel damunt.

5 I em deia:

Senyor, m’has apartat

de la teva presència.

Oh, si pogués tornar a veure

el teu sant temple!

6 »M’arribava l’aigua al coll,

m’engolia el gran oceà,

les algues se m’enredaven al cap.

7 Davallava als fonaments

de les muntanyes,

rere meu es tancaven per sempre

les portes del país dels morts.

»Però tu, Senyor, Déu meu,

m’has tret viu de la fossa.

8 Quan la meva vida defallia,

m’he recordat de tu, Senyor.

T’ha arribat la meva pregària,

ha arribat al teu sant temple.

9 »Els qui adoren els ídols vans,

que deixin de venerar-los!

10 Però jo et donaré gràcies

i t’oferiré un sacrifici;

compliré el que havia promès.

És el Senyor qui em salva!

11 Després el Senyor va ordenar al peix que vomités Jonàs a la platja.