El Senyor acusa el seu poble

1 Escolteu, doncs,

què em diu el Senyor:

«Aixeca’t, llança l’acusació

davant les muntanyes;

que els turons sentin el teu clam.»

2 Escolteu, doncs, muntanyes,

l’acusació del Senyor;

escolteu-la, vosaltres,

fonaments incommovibles

de la terra!

El Senyor acusa el seu poble,

discuteix amb Israel:

3 «Poble meu, què t’he fet,

en què t’he afligit?

Respon-me!

4 Jo et vaig fer pujar

del país d’Egipte,

et vaig rescatar

de la terra on eres esclau

i vaig enviar al teu davant

Moisès, Aaron i Maria.

5 Poble meu, recorda

què tramava Balac, rei de Moab,

i què li contestà

Balaam, fill de Beor.

Recorda com vas passar

de Xitim fins a Guilgal.

Reconeix així els favors del Senyor.»

La justícia, única exigència

6 «Amb quina ofrena», es diuen,

«em presentaré al Senyor,

com adoraré el Déu excels?

¿Em presentaré davant d’ell

amb holocaustos,

li sacrificaré vedells d’un any?

7 ¿Es complau el Senyor

en mil caps de bestiar

o en deu mil torrents d’oli?

¿Haig d’oferir el meu primogènit

per expiar la meva infidelitat?

¿Caldrà que ofereixi pel meu pecat

el fruit de les meves entranyes?»

8 El Senyor respon:

«Ja t’han ensenyat, home, què és bo,

què espera de tu el Senyor:

practica la justícia,estima la bondat,

comporta’t humilment

amb el teu Déu.»

Càstig per les injustícies

9 El Senyor adreça el seu crit

a la ciutat.

El qui és intel·ligent

venera el teu nom!

Escolteu el cop de vara

i el qui l’ha decretat:

10 «¿Puc encara suportar,

casa de maldat,

tresors mal adquirits

i mesures esquifides i detestables?

11 ¿Puc justificar balances fraudulentes

o bosses de pesos falsificats?

12 Els rics d’aquesta ciutat

són uns explotadors,

els seus habitants parlen amb engany,

de la seva llengua

no surten més que mentides.

13 Per això, també jo començo

a fuetejar-te

i a assolar-te pels teus pecats.

14 Menjaràs sense quedar satisfeta

i la fam et rosegaràper dintre.

No podràs salvar res

del que volies guardar,

i si alguna cosa en salvessis,

jo la destruiria.

15 Sembraràs i no colliràs;

premsaràs l’oliva,

però no tindràs oli al setrill;

rajarà el most del raïm,

però el vi, ni el tastaràs.

16 Segueixes els costums d’Omrí

i les pràctiques de la família d’Acab;

et guies per la seva manera de fer.

Per això he decidit la teva destrucció;

els teus habitants

seran motiu d’escarni.

Haureu de suportar

l’oprobi del meu poble.»