Carnatge a la ciutat sanguinària

1 Ai de la ciutat sanguinària,

carregada d’impostura i de rapinya,

que no es cansava de caceres!

2 Espetec de fuets, estrèpit de rodes,

galop de cavalls,

sotracs de carros de guerra!

3 Carrega la cavalleria,

brillen les espases,

llampeguegen les llances.

Ferits pertot arreu i munts de morts!

Cadàvers incomptables,

tothom hi ensopega!

Nínive, la prostituta, avergonyida

4 «Nínive, la gran prostituta,

que fascinaves per la bellesa

i per les arts de bruixeria!

Ja que veniespobles prostituint-te

i nacions a preu de bruixeries,

5 aquí em tens contra tu!

Ho dic jo, el Senyor de l’univers.

T’aixecaré la roba fins a la cara

perquè et vegin nua les nacions

i els reialmes et contemplin les vergonyes.

6 Abocaré immundícies damunt teu,

t’avergonyiré, et convertiré en un espectacle.

7 Tothom qui et vegi fugirà dient:

“Nínive ha quedat devastada,

i qui se’n compadirà?

On trobarem algú

que vulgui consolar-la?”»

Una destrucció com la de Tebes

8 ¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes,

ciutat situada entre els canals del Nil,

pertot voltada d’aigua,

amb un mar per muralla

que la defensava millor que el mar mateix?

9 Etiòpia i Egipte li donaven una força

que no tenia límits;

Puti els libis eren els seus aliats.

10 Però també els tebans van ser deportats,

se’ls van endur captius,

i els van esclafar les criatures

a les cantonades dels carrers.

Es van fer a sorts els seus prohoms,

es van endur els nobles encadenats.

11 També tu, Nínive, t’embriagaràs

i quedaràs eclipsada.

També tu buscaràs qui et defensi

per no caure en poder de l’enemic.

La ciutat que no pot resistir

12 Totes les teves fortaleses

són figueres plenes de fruits primerencs;

quan l’arbre és sacsejat,

el fruit cau a la boca del qui l’espera.

13 Dintre teu, per tropa hi ha donetes.

Les portes del teu país, Nínive,

s’obren de bat a bat a l’enemic:

el foc ha consumit els forrellats.

14 Proveeix-te d’aigua per al setge,

reforça les fortificacions:

fica’t al fang, vés trepitjant l’argila

i prepara el motlle dels maons.

15 Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà,

t’exterminarà l’espasa:

et devorarà com devoren les llagostes.

Una ciutat despoblada

La teva gent era incomptable com les llagostes,

es multiplicava com les saltarel·les.

16 Els teus marxants eren més que les estrelles,

però s’han dispersat com un vol de llagostes.

17 Els teus funcionaris

eren nombrosos com saltamartins,

i els qui duien l’administració

eren com la plaga de llagostes

que s’atura sobre les tanques

en dies de fred.

Però, quan surt el sol, es dispersen

i ni es coneix el lloc on eren.

Un desastre total

18 Els teus governadors,

rei d’Assíria,

s’han adormit.

Els teus comandants

jeuen immòbils.

El teu exèrcit s’ha dispersat per les muntanyes

i no hi ha qui l’aplegui.

19 La teva ruïna no té remei,

la teva ferida és oberta.

Tots els qui en sentiran parlar

aplaudiran el teu desastre.

Perquè la teva maldat,

¿qui no l’ha soferta dia rere dia?