El rei i l’ídol, anorreats

1 Israel era un cep fecundque donava molt de fruit.

Com més abundaven els seus raïms,

més altars es construïa;

com més fèrtil era el país,

més pilars sagrats aixecava.

2 Tenen el cor esmunyedís

i ara ho pagaran:

el Senyor derrocaràels seus altars

i els arrasarà els pilars sagrats.

3 Ara diran: «No tenim rei

perquè no hem reverenciat el Senyor.

I, a més, un rei, de què ens serviria?»

4 Parlen només per parlar

i juren en fals quan pacten aliances.

El dret creix, com planta verinosa,

en els solcs del meu camp.

5 Els habitants de Samaria

temen pel vedellot de Betaven.

El poble i els falsos sacerdots

estan de dol per ell:

ell, que és la seva alegria gloriosa,

és a punt de ser deportat!

6 El vedellot serà endut a Assíria

com a regal per al Gran Rei.

Efraïm queda confós,

Israel s’avergonyeix

de les seves intrigues.

7 Samaria i el seu rei desapareixen,

com un branquilló

que l’aigua s’emporta.

8 Són destruïts

els recintes sagrats d’Aven,

que eren el pecat d’Israel.

Creixeran cards i espines

sobre els seus altars.

Llavors diran a les muntanyes:

«Cobriu-nos!»,

i als turons:

«Caieu damunt nostre!»

Israel recollirà el que ha sembrat

9 Diu el Senyor:

«El poble d’Israel ha pecat

des dels temps de Guibà

i així han continuat.

¿No és a Guibà on la guerra sorprendrà

els fills d’aquells malvats?

10 Estic decidit a castigar-los:

els pobles s’uniran contra ells,

que ja estan enjovats

per a llaurar el seu doble solc.

11 »Efraïm era una vedella

ben acostumada,

que de bona gana batia el blat;

però li vaig posar un jou

al seu coll fornit:

vaig enganxar Efraïm al jou,

Judà va llaurar

i Jacob va esterrossar el seu camp.

12 Vaig dir: “Sembreu-vos

llavor de justícia,

colliu fruits de bondat;

llaureu-vos un camp nou.

Ara és el moment

de cercar-me a mi, el Senyor,

fins que jo vingui i escampi

la salvació damunt vostre.”

13 Però vosaltres heu conreat injustícies,

heu collit maldats,

heu menjat fruits dolents.

»Tu, Israel, has confiat

en les teves maquinacions

i en la multitud dels teus valents.

14 Però s’alçarà un avalot

dins el teu poble,

i les teves places fortes

seran totes devastades,

com Xalman va devastar Betarbel,

la ciutat-mare

esclafada amb els seus fills.

15 Betel us ha dut tot això,

ja que heu comès sovint el mal.

A l’alba hi haurà la fi

del rei d’Israel.»