Una època de felicitat

1 «Arribarà un dia

que la gent d’Israel

serà nombrosa com la sorra

de la vora de la mar,

que no es pot comptar ni mesurar.

I en el lloc on els deien:

“Vosaltres no sou el meu poble”,

els diran: “Fills del Déu viu”.

2 Es reuniran la gent de Judà

i la gent d’Israel,

escolliran un cap únic

i es multiplicaran al país.

El dia de Jizreel serà gran!

3 Digueu “Poble meu”

als vostres germans,

i a les vostres germanes,

“Compadida”.

Israel, esposa infidel

4 »Acuseu la vostra mare, acuseu-la,

perquè ja no és la meva muller

ni jo, el Senyor, sóc el seu marit.

Que es tregui de la cara

les marques de prostituta

i, dels pits,

els senyals dels adulteris!

5 Si no ho fa

la despullaré del tot,

la deixaré

com el dia que va néixer.

La deixaré com el desert,

com una terra eixuta,

i la faré morir de set.

6 No em compadiré dels seus fills,

perquè són fills de prostituta.

7 La seva mare s’ha prostituït,

s’ha cobert de vergonya

la qui els va engendrar.

Ella ha dit: “Aniré darrere els amants,

que em donen el pa i l’aigua,

llana i lli, oli i begudes.”

8 »Ara, doncs, li barraré el camí

amb espines,

l’hi tancaré amb un mur

i mai més no trobarà la seva ruta.

9 Correrà darrere els amants,

però no els atraparà;

els cercarà, però no els trobarà.

Llavors dirà:

“Me’n torno al meu primer marit,

amb qui estava millor

que no pas ara.”

10 »Ella no entén

que era jo qui li donava

el blat, el vi i l’oli,

qui l’enriquia amb plata i or,

que després servien

per a adorar Baal.

11 Per això vindré a prendre

el meu blat al temps de la sega,

i el meu vi al temps de la verema.

Li prendré la meva llana i el meu lli

amb què vestia el seu cos nu.

12 Mostraré el seu desvergonyiment

davant els seus amants:

ningú no la salvarà de la meva mà.

13 Posaré fi als cants alegres,

s’acabaran les festes de la lluna nova

i els dissabtes

i totes les solemnitats.

14 Devastaré les vinyes i les figueres

que ella tenia per la paga

que li donaven els seus amants.

La convertiré en un matollar

perquè la brostegin

els animals feréstecs.

15 Li demanaré comptes

del temps dedicat als Baals,

quan els cremava ofrenes:

es guarnia amb anells i collarets

per anar darrere els seus amants

mentre s’oblidava de mi.

Ho dic jo, el Senyor.

Déu refarà la unió

16 »Jo la seduiré,

la portaré al desert

i li parlaré al cor.

17 Des d’allí li tornaré les vinyes,

i la vall d’Acor

serà porta d’esperança.

Allà em correspondrà

com quan era jove,

quan pujà del país d’Egipte.

18 »Aquell dia, em dirà “Marit meu”,

no em dirà més “Baal meu”.

Ho dic jo, el Senyor.

19 Jo li trauré dels llavis

el nom de Baal,

no pronunciaran mai més

aquest nom.

20 Aquell dia, a favor d’ells

jo faré una aliança

amb els animals feréstecs,

amb els ocells del cel

i les bestioles de la terra;

trencaré arcs i espases

i eliminaré la guerra del país.

Jo faré que tots ells

puguin descansar tranquils.

21 Et prendré com a esposa per sempre,

et prendré com a esposa

i pagaré per tu bondat i justícia,

amor i misericòrdia.

22 Et prendré com a esposa

pagant un preu de fidelitat.

Així coneixeràs qui és el Senyor.

23 »Aquell dia –diu el Senyor–

donaré una resposta:

donaré al cel allò que espera,

i el cel ho donarà a la terra.

24 La terra donarà allò que necessiten

el blat, el vi i l’oli,

i ells donaran el que espera Jizreel.

25 Jo sembraré Jizreelper tot el país,

em compadiré

de la “No compadida”,

i al qui s’anomenava

“Poble no meu”

li diré “Ets el meu poble”,

i ell em dirà “Ets el meu Déu”.»