El Senyor condemna Israel

1 «Emboqueu el corn de guerra! La desgràcia planeja com una àguila

damunt el poble del Senyor,

perquè han trencat la meva aliança

i han estat infidels a la meva Llei.

2 Cridant auxili em diuen:

“Oh Déu, som els d’Israel!

Nosaltres et coneixem!”

3 Però Israel ha rebutjat el seu bé,

i l’enemic els perseguirà.

4 S’han escollit reis

que jo no els havia donat,

i governants que jo no aprovava.

S’han fet ídols

amb la seva plata i el seu or,

per a acabar exterminats.

5 El teu vedell ha estat rebutjat,

Samaria!

Provoqueu que m’indigni

contra vosaltres.

Fins quan sereu incapaços

de mantenir-vos innocents?

6 Aquest vedell prové d’Israel,

i no és pas Déu:

l’ha fet un artesà.

Però el vedell de Samaria

acabarà esmicolat.

7 Sembren ventades

i colliran tempestats.

Blat sense espiga

no dóna farina,

i si de cas en donés,

uns estrangers l’engolirien.

8 »Israel ha estat engolit

i ara es troba entre les nacions

com una eina sense cap valor.

9 Ells s’han adreçat a Assíria

com un ase salvatge que va a la seva;

els d’Efraïm hi han llogat amants.

10 Encara que hagin llogat amants

entre les nacions,

ara jo els reuniré,

i aniran disminuint

sota el pes del Rei de reis.

11 »Com més altars Efraïm ha dedicat,

més culpable s’ha fet.

Ha construït altars per pecar més.

12 Jo he escrit per a ells

molts manaments de la Llei,

però ells els han mirat

com si fossin una cosa estranya.

13 M’ofereixen els sacrificis

que em pertoquen

i en mengen la carn,

però a mi, el Senyor,

no em complauen.

Em recordo de les seves culpes,

els demanaré comptes

dels seus pecats:

hauran de tornar a Egipte.

14 »Israel s’ha oblidat del seu creador

i s’ha construït temples.

Judà ha multiplicat

les ciutats fortificades,

però jo calaré foc a les seves ciutats

i consumiré les seves defenses.»