Proverbis 20

1 El vi és descarat, la beguda engresca;

qui hi perd la xaveta no posarà mai seny.

2 Rugit de lleó, la ira del rei;

a qui l’enfurisma li va la vida.

3 Retirar-se d’una disputa honora;

el neci sempre s’hi embolica.

4 A la tardor el gandul no vol llaurar,

però a la sega buscarà i no trobarà res.

5 Aigua profunda és la intenció de l’home:

el qui és sagaç l’arriba a pouar.

6 Molts es vanten de ser gent lleial;

però un home de confiança, qui el trobarà?

7 El just mena una vida honrada:

feliços els fills que deixarà!

8 El rei, quan seu al tribunal,

destria el mal d’un cop d’ull.

9 ¿Qui pot dir que té el cor net,

que és pur del pecat?

10 Doble pes i doble mesura:

el Senyor detesta una cosa i l’altra.

11 El jove deixa entreveure en el seu fer

si el seu obrar és pur i honrat.

12 L’orella hi sent, l’ull hi veu:

tots dos els ha fet el Senyor.

13 No dormis massa, que t’empobriràs;

obre bé els ulls i tindràs pa de sobra.

14 «No val res, no val res!», diu el comprador,

i després se’n va tot fregant-se les mans.

15 L’or i els corals abunden,

però un parlar entenimentat no es troba.

16 Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat

i després empenyora’l a favor d’un desconegut.

17 Entra molt bé el pa robat,

però després la boca s’omple d’arena.

18 Sospesa els teus projectes i assegura-te’n;

si has de fer la guerra, calcula bé.

19 El xafarder tot ho xerra;

no tinguis tractes amb el bocamoll.

20 Al qui maleeix pare i mare

se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.

21 Fortuna que de cop comença a créixer

no tindrà un final beneït.

22 No diguis: «Tornaré mal per mal!»

Confia en el Senyor i ell et salvarà.

23 El Senyor detesta els pesos falsos:

no és bo de fer trampa amb les balances.

24 El Senyor dirigeix els passos de l’home;

perquè l’home, com podria saber on va?

25 És un parany fer prometences sense solta

i després haver-se’n de desdir.

26 Un rei savi esventa els malvats

i els fa passar el corró pel damunt.

27 La llàntia del Senyor és l’alè que ha infós en l’home:

li ressegueix els racons més íntims.

28 L’amor fidel protegeix el rei,

la misericòrdia aferma el seu tron.

29 La força és l’honor dels joves;

els cabells blancs, la glòria dels vells.

30 Cal obrir ferides per a drenar el mal,

calen cops per a netejar el fons de l’home.