Senyor, jo t’invoco, afanya’t a venir

1 Salm. Del recull de David.

Senyor, jo t’invoco, afanya’t a venir;

així que et crido, escolta el meu clam.

2 Que pugi el meu prec davant teu com l’encens;

que les meves mans alçades siguin com l’ofrena del capvespre.

3 Posa’m, Senyor, una guarda a la boca,

posa sentinelles a la porta dels meus llavis;

4 no permetis que el meu cor es decanti a res de mal,

a cometre cap mena d’injustícia

al costat d’amics de males arts:

els seus menjars seductors, no els vull compartir.

5 Que el Just, per amor, em colpegi i em corregeixi,

però que no es desdigui d’haver ungit el meu cap.

Jo segueixo pregant, ni que ells em facin mal.

6 S’han estimbat penyal avall els seus jutges,

que havien sentit les meves paraules amables.

7 Com la terra queda oberta quan la llauren,

els seus ossos han quedat escampats

a la boca de la terra dels morts.

8 A tu, Senyor, Déu meu, giro els meus ulls,

en tu em refugio, no em deixis morir.

9 Guarda’m dels qui em paren un llaç,

dels paranys dels qui van amb males arts.

10 Que l’injust caigui en les seves pròpies trampes,

però que jo pugui seguir camí enllà.