1 Feliç l’home que no rellisca amb les seves paraules

i que no és turmentat per la tristesa dels pecats!

2 Feliç aquell a qui la seva consciència no condemna

i que no ha perdut l’esperança!

Ús de les riqueses

3 De què li serveix la riquesa, a l’avar?

I a l’envejós, de què li serveixen els tresors?

4 Qui acumula béns, privant-se a si mateix, acumula per a d’altres,

perquè, dels seus béns, uns altres en viuran luxosament.

5 El qui és gasiu amb si mateix, ¿amb qui serà generós,

ell que no és capaç de fruir ni d’allò que té?

6 Ningú no és pitjor que el qui es tortura a si mateix:

això sol és la paga de la seva maldat.

7 Fins si fa el bé, és perquè no se n’adona,

i encara, a l’últim li surt la seva maldat.

8 Amb la seva mirada envejosa, no és bo per a res,

i menysprea la gent girant-los la cara.

9 Els ulls ambiciosos de l’avar

no estan mai satisfets amb el que té,

perquè la injustícia el corseca per dins.

10 Malvat com és, es torna avar fins i tot en el pa,

en manca a la seva pròpia taula.

11 Fill meu, en la mesura que puguis, tracta’t bé,

i presenta al Senyor ofrenes dignes d’ell.

12 Recorda que la mort no pot trigar

i que la data fixadat’és desconeguda.

13 Abans de morir fes bé a l’amic,

sigues generós amb ell i dóna-li tot el que puguis.

14 No et privis del bon dia que passa

ni et deixis perdre cap desig legítim.

15 ¿No deixaràs a un altre el fruit dels teus treballs?

I el fruit dels teus afanys, ¿no anirà repartit en herència?

16 Regala i accepta regals, viu la vida,

que no cal pas buscar satisfaccions al país dels morts.

17 Tothom ha d’envellir com un vestit;

aquesta és la llei eterna: «Has de morir.»

18 Com les fulles ufanoses d’un arbre esponerós,

que unes cauen i altres creixen,

així són les generacions humanes:

l’una mor i l’altra neix.

19 Tota obra humana es corromp i desapareix,

i el qui l’ha feta tindrà el mateix destí.

Cercar la saviesa

20 Feliç l’home que es dedica a la saviesa

i que raona amb la seva intel·ligència,

21 que reflexiona en el seu cor sobre els camins de la saviesa

i pensa els seus secrets.

22 Li segueix el rastre com un caçador

i es posa a l’aguait pels camins per on passa.

23 Espia per les seves finestres

i va a escoltar a les seves portes.

24 Acampa al costat de casa seva,

clava les estaques de la tenda en els seus murs.

25 Para la tenda vora seu

i s’instal·la en un habitatge ple de benestar.

26 Posa els seus fills sota la seva protecció,

es refugia sota les seves branques:

27 l’ombra de la saviesa el protegeix de la calor

i s’instal·la en la seva gloriosa presència.