1 Per l’afany de lucre, molts pequen,

i el qui es vol enriquir no està per res més.

2 Com el clau que s’enfonsa entre les juntes de les pedres,

el pecat es clava entre la compra i la venda.

3 Si un no es manté ferm a venerar el Senyor,

la seva casa anirà de pressa a la ruïna.

L’home es coneix pel que diu

4 Quan se sacseja el sedàs, queda el rebuig;

igualment, quan algú es posa a parlar, li surten els defectes.

5 Com el forn posa a prova els atuells del terrisser,

la prova de l’home és quan delibera.

6 Com el fruit demostra com han conreat un arbre,

les paraules revelen el que pensa una persona.

7 No facis elogis de ningú abans de sentir-lo parlar,

perquè en les paraules es posen a prova les persones.

La justícia

8 Si vas darrere la justícia, l’aconseguiràs

i te’n podràs revestir com d’una túnica esplèndida.

9 Els ocells s’ajunten per descansar amb els de la seva espècie;

així la lleialtat es reuneix amb els qui la practiquen.

10 Com el lleó està a l’aguait de la presa,

el pecat aguaita els qui fan el mal.

La manera de fer del savi i de l’insensat

11 Sempre hi ha saviesa en les explicacions de l’home just;

en canvi, l’insensat canvia com la lluna.

12 No perdis el temps amb gent sense seny,

però queda’t sempre amb persones reflexives.

13 Les explicacions dels estúpids són irritants,

esclaten a riure per qualsevol indecència culpable.

14 La xerrameca dels qui juren sense parar posa els cabells de punta

i les seves baralles obliguen a tapar-se les orelles.

15 La baralla dels orgullosos acaba en sang,

i és molt penós d’escoltar els seus insults.

Els secrets

16 Qui revela secrets perd la confiança de tothom

i no trobarà mai més cap amic de debò.

17 Estima el teu amic i resta-li fidel;

però, si descobreixes els secrets que ell t’havia confiat,

no li vagis mai més al darrere;

18 perquè, com es perd una persona quan mor,

així tu has perdut l’amistat del company.

19 Com qui deixa escapar un ocell de les mans,

així has perdut l’amic i ja no l’atraparàs més.

20 No li vagis al darrere, que ja és lluny;

ha fugit, com una gasela que s’escapa del parany.

21 Una ferida es pot embenar

i després d’una ofensa pots reconciliar-te,

però per al qui ha revelat secrets no hi ha esperança.

Gent hipòcrita i falsa

22 Qui fa l’ullet porta males intencions,

i tothom qui el coneix se n’allunya.

23 Quan parla davant teu és ple de dolçor

i es meravella de tot el que dius,

però al teu darrere canvia de llenguatge

i per a trair-te fa servir les teves pròpies paraules.

24 Avorreixo moltes coses, però res com aquest home,

i el Senyor també l’avorreix.

El mal que es fa, sempre es paga

25 Si tires una pedra enlaire, et pot caure al cap,

i si vols atacar a traïció, et pots fer mal tu mateix.

26 Qui cava una fossa, pot acabar caient-hi,

i qui posa un parany, pot quedar-hi atrapat,

27 perquè el mal recau sobre qui el fa,

sense que ni ell mateix sàpiga d’on li ve.

28 Escarnir i insultar és propi de l’orgullós,

però la venjança l’espera emboscada com un lleó.

29 Acabaran dins un parany els qui s’alegren de la caiguda dels justos

i el sofriment els consumirà abans de morir.

Perdonar abans que guardar rancúnia

30 La rancúnia i la ira són també coses detestables,

i, tanmateix, l’home pecador les manté.