Expedició contra els amalequites

1 Samuel va dir a Saül:

– Jo vaig ser l’enviat del Senyor per ungir-te rei d’Israel, el seu poble.Ara, doncs, escolta les paraules del Senyor.

2 Això diu el Senyor de l’univers: “Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d’Egipte i no el deixaren passar.

3 Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’exterminiamb tots els seus béns. Mata sense pietat homes i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.”

4 Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm.Hi havia dos-cents mil homes d’infanteria, dels quals deu mil eren de Judà.

5 Saül va aproximar-se al campament amalequita i preparà, en el torrent, un atac per sorpresa.

6 Llavors va fer dir als quenites:

– Fugiu d’entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres us vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d’Egipte.

Els quenites es van apartar d’entre els amalequites.

7 Saül, aleshores, atacà els amalequites, des d’Havilàen direcció a Xur,la frontera d’Egipte.

8 Va fer presoner Agag,el rei d’Amalec, i consagrà tot el poble a l’extermini.

9 Però Saül i els seus homes van plànyer Agag i el bo i millor de les ovelles, vaques, bestiar gras, anyells i tot allò que feia goig. Només exterminaren el bestiar de rebuig, que no servia per a res.

Déu retira el seu favor a Saül

10 El Senyor va comunicar a Samuel la seva paraula. Li digué:

11 – Em penedeixod’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic.

Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor.

12 Es llevà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n’havia anat a Carmel,on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seva victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal.

13 Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué:

– Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l’ordre del Senyor.

14 Samuel va respondre:

– Què són, doncs, aquest belar d’ovelles i aquest mugir de vedells que sento?

15 Saül va dir:

– Ho han portat de l’expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l’hem consagrada a l’extermini.

16 Però Samuel va replicar:

– Deixa que et faci saber el que el Senyor m’ha revelat la nit passada.

Saül va respondre:

– Parla, doncs.

17 Samuel li digué:

– Tu, que eres tan poca cosa als teus propis ulls, havies arribat a ser el cap de les tribus d’Israel. El Senyor et va ungir rei d’Israel.

18 Ell t’havia fet emprendre una campanya amb l’ordre de consagrar a l’extermini els amalequites, aquests pecadors, i de combatre’ls fins a no deixar-ne res.

19 Per què has desobeït l’ordre del Senyor i t’has llançat sobre el botí, ofenent així el Senyor?

20 Saül li va replicar:

– Sí que he obeït el Senyor! He emprès la campanya que el Senyor m’havia ordenat, he fet presoner Agag, rei d’Amalec, i he consagrat la seva gent a l’extermini.

21 Els meus homes només han reservat el bo i millor de les ovelles i els vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Guilgal.

22 Però Samuel digué:

– ¿És que el Senyor es complau

en holocaustos i sacrificis

tant com en l’obediència a la seva veu?

No! L’obediència

és millor que els sacrificis,

millor que oferir greix de moltons.

23 Rebel·lar-se contra ell

és com pecar de màgia,

desobeir-lo és endevinació i males arts.

Tu has rebutjat la paraula del Senyor,

i ell et rebutja com a rei.

24 Saül va dir llavors a Samuel:

– He pecat. No he fet cas de l’ordre del Senyor ni del que tu em vas manar. He tingut por dels meus homes i els he obeït.

25 Però ara et demano que perdonis el meu pecat i tornis amb mi. Vull adorar el Senyor.

26 Però Samuel respongué a Saül:

– No tornaré a venir amb tu. Com que has rebutjat la paraula del Senyor, el Senyor et rebutja com a rei d’Israel!

27 Samuel es girà per anar-se’n. Saül li va agafar la punta del mantell i en va arrencar un tros.

28 Llavors Samuel li digué:

– El Senyor t’ha arrencat avui el regne d’Israel i l’ha donat a un altremés digne que tu.

29 El Senyor, la glòria eterna d’Israel, no menteix ni es desdiu: ell no fa com els homes, que canvien de parer.

30 Saül va suplicar:

– He pecat, però ara et demano que m’honoris davant els ancians del meu poble i davant d’Israel. Torna amb mi, que pugui adorar el Senyor, el teu Déu.

31 Samuel va tornar amb Saül, i Saül va adorar el Senyor.

32 Després Samuel digué:

– Porteu-me Agag, el rei d’Amalec.

Van dur Agag tot satisfet. Pensava: «Segurament m’escaparé de la mort amarga.»

33 Però Samuel li va dir:

– La teva espasa ha deixat moltes dones sense fills. Que quedi també sense fill la teva mare, entre les dones!

I va esquarterar Agag a la presència del Senyor, a Guilgal.

34 Després Samuel se n’anà a Ramà, i Saül se’n tornà a casa seva, a Guibà.

35 Samuel va morir sense veure més Saül.Es lamentava per Saül, perquè el Senyor s’havia penedit d’haver-lo fet rei d’Israel.