David a Queilà

1 Va arribar a David la notícia que els filisteus assetjaven Queilài saquejaven les eres.

2 David va consultar el Senyor:

– Si ataco aquests filisteus, els derrotaré?

El Senyor li va respondre:

– Ataca’ls, que els derrotaràs i salvaràs Queilà.

3 Però els homes de David li van dir:

– Si aquí, a Judà, vivim amb por, quant més si anem a Queilà a atacar les tropes filistees!

4 David tornà a consultar el Senyor, i el Senyor li va respondre:

– Endavant! Baixa a Queilà, que jo posaré els filisteus a les teves mans.

5 David, amb els seus homes, anà a Queilà, atacà els filisteus, els va prendre el bestiar i els infligí una gran derrota. Així va salvar els habitants de Queilà.

6 També Abiatar, fill d’Ahimèlec, que s’havia refugiat prop de David, havia anat a Queilà portant l’efod.

7 Quan arribà a Saül la notícia que David havia entrat a Queilà, va exclamar:

– Déu l’ha posat a les meves mans. Ell mateix s’ha tancat, ficant-se en una ciutat que té porta i forrellats.

8 Saül va mobilitzar tot el poble per baixar a Queilà i assetjar David i la seva tropa.

9 En saber que Saül preparava aquesta operació contra ell, David va dir al sacerdot Abiatar que li portés l’efod,

10 i va pregar així:

– Senyor, Déu d’Israel, aquest servent teu ha sentit a dir que Saül té la intenció de venir a Queilà i destruir la ciutat per culpa meva.

11 ¿Baixarà Saül, tal com he sentit a dir? Senyor, Déu d’Israel, respon al teu servent, t’ho demano!

El Senyor respongué:

– Baixarà.

12 David preguntà encara:

– Els principals de Queilà, ¿ens faran caure en mans de Saül, a mi i als meus homes?

El Senyor va respondre:

– Us hi faran caure.

13 Llavors David se’n va anar amb els seus homes, uns sis-cents. Sortiren de Queilà i erraven d’ací d’allà, a la ventura. Saül va rebre la notícia que David s’havia escapat de Queilà i va desistir d’emprendre la campanya.

David al desert de Zif

14 David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles, i s’instal·là a les muntanyes del desert de Zif.Saül no parava de buscar-lo, però Déu no va permetre que caigués a les seves mans.

15 David va saber que Saül havia sortit en campanya amb la intenció de matar-lo i es va quedar al desert de Zif, a Hóreix.

16 Jonatan, el fill de Saül, anà a trobar David a Hóreix. Va encoratjar-lo tot invocant Déu

17 i li digué:

– No tinguis por. La mà del meu pare Saül no t’atraparà pas. Tu seràs el rei d’Israel, i jo seré el teu lloctinent. Fins i tot Saül, el meu pare, ho sap prou bé!

18 I van fer tots dos un pacte d’amistat davant el Senyor.David es quedà a Hóreix i Jonatan se’n tornà a casa seva.

David fuig de Saül

19 Alguns de Zif pujaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir:

– David està amagat entre nosaltres, en un indret inaccessible, a Hóreix, al tossal d’Haquilà, al sud del desert.

20 Baixa, doncs, quan vulguis, oh rei. Nosaltres ens encarregarem de fer caure David en mans del rei.

21 Saül respongué:

– Sigueu beneïts del Senyor, vosaltres que us heu compadit de mi!

22 Aneu, assegureu-vos-en bé, esbrineu el lloc precís on es troba i qui l’hi ha vist, perquè, segons diuen, és molt astut.

23 Exploreu tots els racons on es pugui amagar i torneu per donar-me informacions segures. Si realment es troba a la regió, jo hi aniré amb vosaltres i escorcollarem tots els poblets de Judà.

24 Ells se’n van tornar a Zif, avançant-se a Saül. David i els seus homes eren al desert de Maon,a la plana que hi ha al sud del desert de Judà.

25 Saül, amb la seva tropa, va sortir a buscar-lo. Però ho van comunicar a David i ell va baixar cap a la Roca, però sense sortir del desert de Maon. Saül ho va saber i perseguia David per aquell desert.

26 Saül anava per una banda de la muntanya, mentre David amb els seus anava per l’altra. David corria tant com podia per escapar-se de Saül. Saül i els seus soldats ja estaven a punt d’encerclar David amb els seus homes i capturar-los,

27 quan arribà un missatger que digué a Saül:

– Vine, corre, que els filisteus envaeixen el país.

28 Saül va interrompre la persecució de David i anà a l’encontre dels filisteus. Per això, d’aquell lloc se’n va dir «roca de la Separació».