Guarició de Naaman

1 Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu.Era un bon guerrer, però tenia la lepra.

2 Els arameus, en una incursió, s’havien endut captiva del territori d’Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman.

3 Aquesta minyona va dir a la seva mestressa:

– Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra.

4 Naaman ho va comunicar al seu sobirà:

– La noia vinguda del país d’Israel ha dit tal i tal cosa.

5 El rei dels arameus va respondre:

– Vés-hi. Et faré una carta per al rei d’Israel.

Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d’ori deu vestits nous.

6 En arribar, va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t’envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra.»

7 Quan el rei d’Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestitsi exclamà:

– Que potser sóc un déu, capaç de donar la mort o la vida,perquè m’enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons!

8 Eliseu, l’home de Déu, va sentir a dir que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits i envià a dir-li:

– Per què t’has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrà que hi ha un profeta a Israel.

9 Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s’aturà a l’entrada de la casa d’Eliseu.

10 Aquest va enviar un missatger que li digués:

– Vés, renta’t al Jordà set vegades i la teva pell quedarà neta de la lepra.

11 Naaman es va enfadar i se’n tornava tot dient:

– Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria.

12 ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no valen més que totes les aigües d’Israel? ¿No podia jo rentar-me en qualsevol d’ells i així quedar net de la lepra?

Va fer mitja volta i se n’anava tot indignat.

13 Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren:

– Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.”

14 Llavors Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s’hi set vegades, tal com l’home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d’una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra.

15 Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar:

– Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu.

16 Però Eliseu va respondre:

– Tan cert com viu el Senyor, de qui sóc servent, que no acceptaré res.

Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar.

17 Llavors Naaman digué:

– Ja que no acceptes cap obsequi meu, permet que faci carregar dues mules amb terra d’aquest país, perquè aquest servent teu no oferirà cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor.

18 Però que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirà va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m’he de prosternar amb ell en aquell temple. Quan m’hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent.

19 Eliseu li va respondre:

– Vés-te’n en pau.

I se’n va anar. Quan ja era a una certa distància,

20 Guehazí, el servent d’Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l’encalço, encara en podré treure alguna cosa!»

21 I Guehazí es posà a córrer darrere de Naaman. Quan aquest el veié córrer darrere seu, cuità a baixar del carruatge, va anar a trobar-lo i el saludà:

– Tot va bé?

22 Ell va respondre:

– Tot bé. El meu senyor m’envia a dir-te: “M’acaben d’arribar de les muntanyes d’Efraïm dos joves d’un grup de profetes;dóna’m, si et plau, per a ells tres mil pecesde plata i dos vestits nous.”

23 Naaman li va dir:

– Digna’t acceptar sis mil peces.

Naaman va insistir i va lligar en dos sacs les sis mil peces de plata, va afegir-hi els dos vestits i ho va donar a dos criats perquè ho portessin davant de Guehazí.

24 En arribar a l’Ófel,Guehazí s’ho va quedar tot a casa seva, va fer marxar els dos criats

25 i anà a presentar-se al seu senyor. Eliseu li preguntà:

– D’on véns, Guehazí?

Ell respongué:

– El teu servent no ha anat enlloc.

26 Però Eliseu va replicar:

– ¿Et penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? ¿És aquest el moment d’aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves,

27 ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre?

I Guehazí va sortir leprós de la presència d’Eliseu, blanc com la neu.