Comportaments oposats de Sibà i de Ximí
1 David acabava de passar la carena quan Sibà,l’administrador de Mefibóixet,anà a trobar-lo amb un parell d’ases carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent peces de fruita i un bot de vi.
2 El rei digué a Sibà:
– Què significa tot això?
Sibà va respondre:
– Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita, perquè en mengin els seus homes, i el vi, perquè en beguin els qui defalleixin en el desert.
3 El rei va demanar:
– I on és el nét de Saül, el teu amo?
Sibà li va respondre:
– S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: “Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare.”
4 Aleshores el rei va dir a Sibà:
– Totes les propietats de Mefibóixet són teves.
Sibà va exclamar:
– Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!
5 Quan David va arribar a Bahurim,en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximíi era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David
6 i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. La tropa de David i tots els seus soldats escollits l’escortaven a dreta i esquerra.
7 Ximí maleïa David i deia:
– Vés-te’n, vés-te’n, home sanguinari i pervers!
8 El Senyor et fa pagartota la sang de la família de Saül, a la qual vas usurpar el tron, i ara l’ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!
9 Abisai,fill de Seruià, va dir al rei:
– Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dóna’m permís i li tallaré el cap.
10 Però el rei va respondre:
– Deixeu-me estar, vosaltres,família de Seruià!Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?
11 Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials:
– Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat.
12 Potser el Senyor mirarà la meva aflicciói convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.
13 David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra.
14 El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà,i allà es van refer.
Absalom entra a Jerusalem
15 Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófelera amb ell.
16 Huixai,l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar:
– Visca el rei! Visca el rei!
17 Absalom li digué:
– ¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?
18 Huixai li va respondre:
– De cap manera! Jo vull estar amb l’elegit del Senyor, de la multitud aquí present, i de tot Israel, i amb ell viuré.
19 A més, a qui he de servir jo sinó al seu fill? Tal com he servit el teu pare, així et serviré a tu.
Fracàs dels plans contra David
20 Absalom va dir a Ahitófel:
– Delibereu entre vosaltres què hem de fer.
21 Ahitófel va prendre la paraula:
– Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits.
22 Aleshores van muntar una tenda per a Absalom al terrat, i ell va jeure amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel.
23 En aquell temps, tant per a David com per a Absalom, els consells d’Ahitófel tenien el mateix valor que els oracles divins.