David afavoreix el fill de Jonatan

1 Un dia David va preguntar:

– Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan.

2 La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar:

– Ets tu Sibà?

Ell respongué:

– Per a servir-te.

3 El rei li va demanar:

– Queda algú de la casa de Saül? Voldria afavorir-lo, tal com vaig prometre en nom de Déu.

Sibà va respondre al rei:

– Queda encara un fill de Jonatan, esguerrat de tots dos peus.

4 El rei preguntà:

– On és?

Sibà li respongué:

– És a casa de Maquir,fill d’Ammiel, a Lodebar.

5 Llavors el rei David el va fer anar a buscar a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar.

6 Mefibóixet,fill de Jonatan, fill de Saül, es va presentar a David i es va prosternar amb el front a terra. David va cridar:

– Mefibóixet!

Ell va respondre:

– Aquí tens el teu servent.

7 David li va dir:

– No tinguis por. Vull afavorir-te, per amor del teu pare Jonatan. Et restituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a taula amb mi.

8 Mefibóixet es va prosternar i digué:

– Què és el teu servent perquè facis cas d’un gos mort com jo?

9 Llavors el rei va cridar Sibà, l’administrador de Saül, i va declarar:

– Dono al fill del teu senyor totes les propietats de Saül i de la seva família.

10 Tu treballaràs les seves terres, amb els teus fills i els teus mossos, i portaràs les collites per al manteniment de la família del teu senyor. I Mefibóixet, fill del teu senyor, menjarà sempre a taula amb mi.

Sibà tenia quinze fills i vint mossos.

11 Va dir al rei:

– El teu servent farà tot el que el rei, el meu senyor, mani. Però, de fet, Mefibóixet ja menja a la meva taulade la manera que escau a un fill de rei.

12 Mefibóixet tenia un fill petit que es deia Micà. Tots els qui vivien a casa de Sibà estaven al servei de Mefibóixet.

13 Però ell vivia a Jerusalem, perquè menjava sempre a la taula del rei. Era esguerrat de tots dos peus.