Judà i Tamar

1 Per aquell temps, Judà va separar-se dels seus germans i se’n va anar a viure a casa d’un home d’Adul·lamque es deia Hirà.

2 Allà va conèixer la filla d’un cananeu que es deia Xua i s’hi va casar.

3 Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judà li posà el nom d’Er.

4 Va tenir encara un altre fill, i ella li posà el nom d’Onan.

5 Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà;Judà era a Quezibquan el nen va néixer.

6 Judà va casar Er, el seu fill primogènit, amb una dona que es deia Tamar.

7 Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir.

8 Llavors Judà va dir a Onan:

– Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dóna una descendència al teu germà.

9 Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà.

10 Aquest comportament ofenia molt el Senyor, que també el va fer morir.

11 Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar:

– Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran.

Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare.

12 Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà,amb el seu amic Hirà d’Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats.

13 Van fer-ho saber a Tamar:

– El teu sogre puja a Timnà per a la tosa de les ovelles.

14 Tamar veia que Xelà ja s’havia fet gran i que no l’havien casada amb ell. Llavors es va treure els vestits de viuda, es va cobrir la cara amb un vel i s’assegué a l’entrada d’Enaim,que es troba en el camí de Timnà.

15 Judà va veure Tamar i la prengué per una prostituta, ja que duia un vel a la cara.

16 No sabia que fos la seva nora. Es decantà del camí cap on era ella i li digué:

– Au, vinga, que vull estar amb tu.

Ella li va demanar:

– Què em donaràs per estar amb mi?

17 Ell li va respondre:

– T’enviaré un cabrit del meu ramat.

Ella va replicar:

– Sí, però, mentrestant, dóna’m una penyora.

18 Ell va preguntar:

– Quina penyora vols?

Ella va respondre:

– El teu segell amb el cordói el bastó que portes.

Els hi va donar i va jeure amb ella, que va quedar embarassada.

19 Després ella se’n va anar, es va treure el vel i es tornà a posar els vestits de viuda.

20 Judà va enviar el seu amic d’Adul·lam a portar el cabrit promès i recuperar les penyores donades a la dona, però no va trobar-la.

21 Va preguntar a la gent del lloc:

– On és la prostituta que era a Enaim vora el camí?

Ells van contestar:

– Aquí no hi ha hagut mai cap prostituta.

22 L’amic se’n tornà a trobar Judà i li digué:

– No l’he trobada. I la gent del lloc assegura fins i tot que allà no hi ha hagut mai cap prostituta.

23 Judà va replicar:

– Que s’ho quedi! Encara faríem el ridícul, jo que li he enviat el cabrit i tu que no l’has trobada.

24 Uns tres mesos més tard, van informar Judà:

– Tamar, la teva nora, s’ha prostituït i a més ha quedat embarassada!

Judà va manar:

– Traieu-la fora i que la cremin.

25 Quan ja la treien, va fer dir al seu sogre:

– L’home a qui pertany tot això és qui m’ha deixat embarassada.

I va afegir:

– Mira a veure de qui són aquest segell, aquest cordó i aquest bastó.

26 Judà els va reconèixer i exclamà:

– Té més raó ella que jo, perquè, de fet, jo l’havia de donar per muller al meu fill Xelà.

I Judà no va dormir mai més amb ella.

27 Quan va arribar l’hora del part, Tamar portava al ventre dos bessons.

28 Mentre donava a llum, un dels bessons va treure la mà. La llevadora la va agafar i va lligar-hi un fil escarlata, dient:

– Aquest serà el fill gran.

29 Però el nen va retirar la mà i fou el seu germà qui va sortir. La llevadora va exclamar:

– Com t’has obert pas!

Judà li va posar el nom de Peres.

30 Després va sortir el seu germà, que tenia a la mà el fil escarlata, i li va posar el nom de Zèrah.