Aliança de Déu amb Noè

1 Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué:

– Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra.

2 Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans.

3 Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono.

4 Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang.

5 Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides,a tots els animals.També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida.

6 El qui vessi la sang d’un home, un altre home vessarà la seva sang, perquè l’home ha estat fet a imatge de Déu.

7 Vosaltres, doncs, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, escampeu-vos per la terra i propagueu-vos-hi.

8 Després Déu va dir a Noè i als seus fills:

9 – Mireu, jo faig la meva aliançaamb vosaltres, amb els vostres descendents

10 i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra.

11 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.

12 I Déu va afegir:

– El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest:

13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra.

14 Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc,

15 recordaré l’aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú.

16 Sortirà l’arc en els núvols i, en veure’l, recordaré l’aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra.

17 Déu va dir encara a Noè:

– Aquest és el signe de l’aliança que he fet amb tots els qui viuen a la terra.

Fills de Noè

18 Els fills de Noè que van sortir de l’arca eren Sem, Cam i Jàfet. Cam va ser el pare de Canaan.

19 A partir d’aquests tres fills de Noè, es va poblar tota la terra.

20 Noè va ser el primer a treballar la terra, i plantà una vinya.

21 Un dia, va beure vi, s’embriagà i es va despullar dins la tenda.

22 Cam, pare de Canaan, veié el seu pare nu i sortí a fer-ho saber als seus dos germans, que eren fora.

23 Sem i Jàfet van prendre un mantell, se’l posaren a les espatlles, entraren reculant a la tenda i van tapar el seu pare: com que avançaven mirant enfora, no el van veure nu.

24 Quan Noè es despertà de la seva embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill petit,

25 digué:

– Maleït sigui Canaan!

Que sigui esclau dels esclaus

dels seus germans!

26 I afegí:

– Beneït sigui el Senyor,

Déu de Sem!

Que Canaan sigui el seu esclau!

27 Que Déu eixampli Jàfet,

que l’acullin les tendes de Sem

i que Canaan sigui el seu esclau!

28 Després del diluvi, Noè va viure tres-cents cinquanta anys.

29 Morí a l’edat de nou-cents cinquanta anys.