Levític 17

1. Normes sobre la sang

1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2 – Comunica a Aaron, als seus fills i a tots els israelites aquests manaments:

3 »Si un israelita immola un toro, un anyell o un cabrit, dins o fora del campament,

4 i no el porta a l’entrada de la tenda del trobament, per presentar-lo com a ofrena al Senyor davant el seu tabernacle, aquest home serà culpable d’haver vessat la sangd’un ésser vivent i serà exclòs del seu poble.

5 Així, doncs, els israelites han de portar al sacerdot els animals que sacrificarien en ple camp, i els han d’oferir al Senyor com a sacrifici de comunió, a l’entrada de la tenda del trobament.

6 El sacerdot aspergirà amb la sang l’altar del Senyor, a l’entrada de la tenda del trobament, i hi farà cremar el greix com a ofrena d’olor agradable al Senyor.

7 Que mai més no tornin a oferir sacrificis als ídols en forma de boc, darrere els quals es prostitueixen.És una prescripció perpètua per a vosaltres i per a totes les generacions.

8 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres ofereix un holocaust o un altre sacrifici,

9 i no porta l’animal a l’entrada de la tenda del trobament per oferir-lo al Senyor, aquest home serà exclòs del poble d’Israel.

10 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell i l’exclouria del seu poble.

11 Perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang.Jo us concedeixo de vessar la sang sobre l’altar perquè expieu per les vostres vides: la sang permet d’expiar, perquè oferir la sang és oferir una vida.

12 Per això he dit als israelites: “Ningú de vosaltres ni cap immigrant que resideixi entre vosaltres no ha de menjar la sang.”

13 »Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que en vessi la sang i la cobreixi amb terra.

14 Perquè la vida de tot ésser vivent està en la seva sang; per això he dit als israelites: “No mengeu la sang de cap animal, perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang. Qui en mengi serà exclòs del poble d’Israel.”

15 »Si algú, nadiu israelita o immigrant, menja carn d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge, s’haurà de rentar els vestits, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Després quedarà pur.

16 Si no es renta ell mateix ni renta els seus vestits, portarà el pes de la seva culpa.