Creix la infàmia entre els homes

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haixeminit».Salm del recull de David.

2 Salva’ns, Senyor, que no es troba gent bona;

entre els homes ja no hi ha fidelitat.

3 Tot el que es diuen l’un a l’altre són enganys,

fruit de llavis mentiders i d’un cor fals.

4 Que el Senyor arrenqui els llavis mentiders

i la llengua que parla amb altivesa.

5 Ells diuen: «La llengua ens fa forts,

els nostres llavis ens defensen:

quin senyor ens pot manar?»

6 Diu el Senyor: «Veient l’opressió dels desvalguts

i el gemec dels pobres,

ara mateix m’aixecaré,

salvaré els qui són menyspreats.»

7 Les promeses del Senyor són de bona llei;

són plata sense escòries,refinada set vegades.

8 Tu, Senyor, les mantindràs,

i ens guardaràs d’aquesta gent per sempre.

9 Els injustos ronden pertot arreu,

mentre creix la infàmia entre els homes.