Què pensen els insensats?

1 Per al mestre de cor. Del recull de David.

Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.»

Són corromputs, el seu obrar és detestable,

no n’hi ha cap que faci el bé.

2 El Senyor guaita des del celi observa els homes,

per veure si n’hi ha cap d’assenyat que cerqui Déu.

3 Tots plegats s’han desviat, s’han pervertit;

no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol.

4 Qui no s’adona del que fan aquests malèfics?

Tot menjant el seu pa,

devoren el meu poble i no invoquen el Senyor.

5 Quin esglai els cau al damunt

quan veuen Déu fent costat als qui són justos!

6 Us rèieu de les esperances del pobre,

però el Senyor mateix l’empara.

7 Que vingui de Sió la salvació d’Israel!

Quan el Senyor renovarà la vida del seu poble,

Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.