A tu clamo, Senyor

1 Del recull de David.

A tu clamo, Senyor, penyal meu,

no et quedis lluny de mi, en silenci.

Si no fas cas de mi,

seré com els qui baixen a la fossa de la mort.

2 Escolta la meva súplica

quan clamo a tu cridant auxili,

quan alço les mans

vers la cambra del teu santuari.

3 No em llancis amb els culpables

ni amb els qui obren el mal;

parlen de pau als seus companys,

però coven malícia dins el cor.

4 Torna’ls això que han fet,

les maldats que han comès.

Torna’ls la paga que es mereixen

per les obres de les seves mans.

5 No han entès les gestes del Senyor,

les obres de la seva mà;

per això els destruirà

i no els reconstruirà més.

6 Beneït sigui el Senyor,

que escolta la meva súplica.

7 El Senyor és la meva força,

l’escut que em protegeix;

el meu cor confia en ell.

M’ha ajudat i se n’alegra el meu cor;

vull lloar-lo amb els meus cants.

8 El Senyor és la muralla del seu poble,

el baluard que salva el seu Ungit.

9 Salva el teu poble,

beneeix la teva heretat.

Sigues el seu pastor,

pren-los en braços per sempre.