Feliç el qui ha estat absolt de la falta

1 Del recull de David. Cant.

Feliç el qui ha estat absolt de la falta

i ha vist que un vel cobria el seu pecat.

2 Feliç l’home a qui el Senyor no té en comptela culpa

i que dintre seu ja no manté l’engany.

3 Mentre jo callava la culpa,

se’m consumien les forcesde tant cridar tot el dia.

4 Mentre nit i dia la teva mà pesava damunt meu,

s’eixugava el meu vigorcom en les secades d’estiu.Pausa

5 Però ara reconec el meu pecat,

no t’encobreixo més la meva culpa.

He dit: «Confessaré la meva falta al Senyor.»

I tu m’has perdonat la culpa comesa.Pausa

6 Per això et supliquen els fidels

a l’hora propícia;

per més que creixin les aigües,

a ells ni els tocaran.

7 En tu he trobat el meu recer,

em guardes del perill.

Fes que ells celebrin al meu voltant

que tu, Senyor, m’has salvat.Pausa

8 Em dius: «Jo mateix t’instruiré,

t’ensenyaré el camí que has de seguir;

t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu.

9 No siguis com el cavall o la mula, que no entenen res

i han d’anar governats amb brides i regnes;

perquè, altrament, no t’hi podries acostar.»

10 Els injustos sofriran moltes penes,

però l’amor del Senyor

envolta els qui confien en ell.

11 Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;

homes rectes, aclameu-lo.