Salms 40

Tenia posada l’esperança en el Senyor

1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm.

2 Tenia posada l’esperança en el Senyor,

i ell, inclinant-se cap a mi,

ha escoltat el meu clam.

3 M’ha tret de la fossa profunda,

del llot i del fangar.

Ha plantat els meus peus sobre la roca,

ha fet segurs els meus passos.

4 Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,

un himne de lloança al nostre Déu.

Tots els qui ho veuen veneren el Senyor

i posen en ell la confiança.

5 Feliç l’homeque confia en el Senyor

i no busca l’ajut dels idòlatres,

que es refien d’esperances enganyoses.

6 Quantes meravelles has fet,

Senyor, Déu meu!

Quants designis has tingut a favor nostre,

Déu incomparable!

Si em proposava d’explicar-los,

no els podria ni comptar.

7 Tu m’has dit a cau d’orella

que no vols oblacions ni sacrificis,

que no demanes holocaust ni expiació.

8 Per això et dic:

«Aquí em tens.

En el llibre hi ha escrit de mi

9 que vull fer, Déu meu, la teva voluntat:

guardo la teva llei al fons del cor.»

10 Anuncio amb goig la salvació

davant de tota l’assemblea.

No puc deixar d’anunciar-la;

prou que ho saps, Senyor.

11 No he amagat la teva salvació dins el meu cor;

he fet conèixer que ets fidel i salvador.

No he amagat la lleialtat del teu amor

davant de tota l’assemblea.

12 Senyor, no apartis la teva misericòrdia;

que el teu amor fidel em guardi sempre.

13 Són tants els mals que m’envolten

que no es poden ni comptar.

Les meves culpes em cauen al damunt;

de tantes que són, en perdo el compte.

Són més nombroses que els cabells del meu cap,

i em fallen les forces.

14 Senyor,sigues benvolent i salva’m;

vine de pressa a ajudar-me,Senyor.

15 Que quedin defraudats i avergonyits

els qui volen prendre’m la vida.

Que se’n tornin confosos

els qui s’alegren dels meus mals.

16 Que quedin muts de vergonya

els qui em diuen: «Massa poc!»

17 Que s’alegrin i et celebrin els qui et cerquen;

que els qui estimen la teva obra salvadora

diguin sempre: «És gran, el Senyor!»

18 Jo sóc pobre i desvalgut,

però el Senyor pensa en mi.

Ets tu qui m’ajuda i m’allibera:

Déu meu, no triguis més.