Déu és el nostre castell de refugi

1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè.A la tonada de «Alamot».Càntic.

2 Déu és el nostre castell de refugi,

un defensor ferm en hores de perill.

3 Per això no temem res quan la terra se somou,

quan les muntanyes trontollen dins els mars;

4 ja poden bramular i escumejar les seves aigües

i, al seu embat, estremir-se les muntanyes.Pausa

5 Els braços d’un riualegrenla ciutat de Déu,

la mansió més sagrada de l’Altíssim.

6 Déu és al mig d’ella, no pot trontollar.

Déu la defensa abans que apunti el dia.

7 Si els pobles s’avaloten i trontollen els reialmes,

retruny la seva veu i la terra es desfà.

8 El Senyor de l’univers és amb nosaltres,

la nostra murallaés el Déu de Jacob.Pausa

9 Veniu, mireu les gestes del Senyor,

les meravellesque fa sobre la terra.

10 A tot arreu ha fet cessar els combats,

ha trencat els arcs i trossejat les llances,

ha tirat al foc els escuts.

11 «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu:

domino els pobles, domino la terra.»

12 El Senyor de l’univers és amb nosaltres,

la nostra muralla és el Déu de Jacob.Pausa