No n’hi ha cap que faci el bé

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Mahalat». Cantdel recull de David.

2 Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.»

Són corromputs, la seva culpa és detestable,

no n’hi ha cap que faci el bé.

3 Déu guaita des del cel i observa els homes,

per veure si n’hi ha cap d’assenyat que el cerqui a ell.

4 Tots plegats s’han apartat, s’han pervertit;

no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol.

5 Qui no s’adona del que fan aquests malèfics?

Tot menjant el seu pa

devoren el meu poble i no invoquen el Senyor.

6 Quin esglai els ha caigut al damunt,

malgrat que no hi havia motius per a esglaiar-se!

Déu ha escampat els ossos dels qui t’assetjaven;

han quedat avergonyits perquè Déu ha fet que es retiressin.

7 Que vingui de Sió la salvació d’Israel!

Quan Déu renovarà la vida del seu poble,

Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.