Escolta, Déu meu, el meu plany

1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.

2 Escolta, Déu meu, el meu plany,

guarda’m dels enemics que m’amenacen.

3 Empara’m contra el complot dels dolents,

dels qui van amb males arts i conspiren.

4 Esmolen la llengua com espases,

llancen com fletxes paraules verinoses;

5 tiren d’amagat als innocents,

disparen de sobte, no els veu ningú.

6 S’animen l’un a l’altre a fer mal,

calculen com amagar els seus paranys,

i pensen: «Qui se n’adonarà?»

7 Tramen maldats dient-se:

«Tot ho hem previst i calculat,

ningú no penetra el cor de l’home.»

8 Però Déu els dispara una fletxa

i de sobte queden ferits.

9 La seva pròpia llengua els ha fet caure;

tothom qui ho veu es mofa d’ells.

10 Tota la gent se n’admira,

proclamen l’obra de Déu

i ponderen tot el que ha fet.

11 El just celebra el Senyor

i en ell troba refugi;

tots els rectes de cor se’n glorien.