Et lloem, Déu nostre, et lloem

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Salm. Del recull d’Assaf.Càntic.

2 Et lloem, Déu nostre, et lloem;

el teu nom és a prop nostre,

i tothom conta els teus prodigis.

3 «Vindré», diu ell, «a judicar amb rectitud

quan jo mateix ho decideixi.

4 Encara que trontolli la terraamb tots els qui l’habiten,

jo mantindré ferms els seus pilars.»Pausa

5 Ara dicals insolents: «No us insolenteu!»

Dic als injustos: «No us enorgulliu!

6 No alceu tan alt el vostre front

ni parleu amb un posat tan arrogant.»

7 Perquè la grandesa no ve

ni de llevant, ni de ponent, ni del desert;

8 ve de Déu, l’únic que judica,

que abaixa l’un i exalta l’altre.

9 El Senyor té una copa a la mà,

plena d’un vi fort, adobat amb espècies;

l’aboca i el fa beure fins a l’última gota

a tots els injustos de la terra.

10 Jo ho proclamaré per sempre més,

cantaré al Déu de Jacob:

11 «Abatré», diu ell, «l’orgull de l’injust;

el just, en canvi, alçarà el seu front.»