Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat

1 Salm. Del recull d’Assaf.

Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat,

profanen el teu sant temple

i fan de Jerusalem una ruïna.

2 Llencen els cossos dels teus servents

perquè se’ls mengin els ocellots del cel,

tiren a les bèsties ferotges de la terra

els cadàvers dels teus fidels.

3 Als voltants de Jerusalem

corre com aigua la sang,

i ningú no enterra els morts.

4 Ens hem tornat l’escarni dels veïns,

la befa i la burla dels països que ens envolten.

5 Fins quan, Senyor, estaràs irritat

i el teu zel cremarà com el foc?

6 Aboca el teu rigor

damunt les nacions que no et coneixen,

damunt els reialmes que no invoquen el teu nom,

7 perquè han devorat els de Jacob,

han devastat el seu territori.

8 No recordis les nostres culpes antigues,

no tardis a obrar amb misericòrdia,

que estem del tot desemparats.

9 Ajuda’ns, oh Déu, salvador nostre,

per l’honor del teu nom;

allibera’ns i perdona’ns els pecats

per amor del teu nom.

10 Per què han de dir els altres pobles:

«On és el seu Déu?»

Que sàpiguen les nacions, davant nostre,

que fas justícia a la sang dels teus servents!

11 Que arribi fins a tu el plany dels captius;

amb el teu braç poderós

preserva els condemnats a la mort.

12 Torna als nostres veïns set vegades

l’ultratge que t’han fet, Senyor.

13 I nosaltres, poble teu, ramat que pastures,

et donarem gràcies per sempre més;

proclamarem les teves lloances

a cada generació.