Que n’és, d’amable, el lloc on fas estada

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haguitit».Del recull dels fills de Corè.Salm.

2 Que n’és, d’amable, el lloc on fas estada,

Senyor de l’univers!

3 Tot jo sospiro i em deleixo

pels atris del Senyor.

Amb el cos i amb el cor

aclamo el Déu que m’és vida.

4 Fins l’ocell hi troba casa,

l’oreneta s’hi fa un niu

on posar la fillada,

prop dels teus altars,

Senyor de l’univers,

rei meu i Déu meu.

5 Feliç el qui viu a casa teva

lloant-te cada dia.Pausa

6 Feliç l’home que troba en tu la seva força:

de bona gana emprèn el camí.

7 Quan travessa la vall Eixuta,

li és com una font;

fins i tot el beneeixen

les pluges primerenques.

8 Passa d’un mur cap a l’altre,

fins que es presenta davant de Déu a Sió.

9 Senyor, Déu de l’univers,

escolta la meva súplica;

estigues atent, Déu de Jacob.Pausa

10 Fixa’t en el rostre del teu Ungit,

esguarda, Déu nostre, l’escut que ens protegeix.

11 Un dia en els teus atris

val més que mil a fora.

M’estimo més quedar-me

al llindar de la casa del meu Déu

que anar a viure amb els injustos.

12 El Senyor Déu és sol que il·lumina

i escut que protegeix;

el Senyor dóna la gràcia i la glòria,

i no refusa cap bé

al qui camina honradament.

13 Senyor de l’univers,

feliç l’home que posa en tu la confiança.