1 Toqueu el corn a Sió, doneu l’alarma

a la meva muntanya santa!

Que tremolin

tots els habitants del país,

perquè s’acosta,

ja és a prop el dia del Senyor:

2 dia fosc i tenebrós,

dia ennuvolat i negre.

Un exèrcit potent, innombrable,

despunta a l’horitzó,

s’estén per les muntanyes.

No se n’havia vist cap de semblant

ni se’n veurà mai més cap d’igual.

3 Tot just arriba,

devora com el foc,

i quan ha passat,

encara crema com la flama.

La terra, que era abans un paradís,

s’ha convertit en un erm desolat.

Res no s’escapa de les seves mans.

4 S’assembla a una càrrega

de cavalleria,

avança al galop com els genets.

5 Eixorda com l’estrèpit dels carros

damunt les carenes,

com l’espetec d’herba resseca

devorada pel foc,

com un exèrcit poderós

a punt per a entrar en combat.

6 En veure’l, la gent s’estremeix,

es torna blanca com la cera.

7 Escometen com soldats valents,

com bons guerrers

escalen les muralles.

Van avançant arrenglerats,

no se’n desvia cap ni un.

8 Ningú no destorba el company,

tots avancen en filera.

Sota una pluja de fletxes,

es llancen sense desbandar-se.

9 Assalten la ciutat,

corren per les muralles,

s’enfilen per les cases,

entren com lladres per les finestres.

10 Al seu embat trontolla la terra

i el cel s’estremeix,

el sol i la lluna s’apaguen,

els estels perden l’esclat.

11 El Senyor, davant el seu exèrcit,

fa sentir la seva veu.

Les seves tropes són innombrables.

Són irresistibles quan compleixen

les seves ordres.

Que n’és, de gran i terrible,

el dia del Senyor!

Qui podrà resistir-lo?

Crida a la conversió

12 «Però ara –diu el Senyor–

convertiu-vos a mi

amb tot el vostre cor,

dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.

Ho dic jo, el Senyor.»

13 Esquinceu-vos el cor,

i no els vestits.

Convertiu-vos al Senyor,

el vostre Déu,

que és compassiu i benigne,

lent per al càstig i ric en l’amor,

i que es desdiu de fer el mal.

14 Qui sap si se’n desdirà

i us deixarà encara una benedicció:

vi i farina per a oferir

al Senyor, Déu nostre!

Pregària de perdó

15 Toqueu el corn a Sió,

proclameu un dejuni,

convoqueu l’assemblea,

16 reuniu el poble,

aplegueu la comunitat,

congregueu els vells,

reuniu els nens i els infants de pit.

Que els joves esposos

surtin de la cambra nupcial.

17 Que els sacerdots,

servidors del Senyor,

plorin entre el vestíbul i l’altar

i diguin:

«Perdona el teu poble, Senyor,

no abandonis la teva heretat

a l’escarni,

a les burles dels altres pobles,

que diuen:

“On és el vostre Déu?”»

La resposta de Déu

18 El Senyor, encès de zel pel seu país,

es compadeix del seu poble

19 i li respon: «Jo us enviaré

tant de blat i de vi, i tant d’oli,

que en quedareu saciats,

i ja no permetré

que us escarneixin els altres pobles.

20 Allunyaré de vosaltres

l’enemic del nord

i l’esbandiré cap a les terres ermes;

l’avantguarda caurà

al mar de llevant,

la rereguarda s’ofegarà

al mar de ponent.

Se sentiran el seu tuf i la seva fetor.

Han fet massa desastres!»

21 No tingueu por, terres,

alegreu-vos-en i celebreu-ho,

perquè el Senyor

fa grans meravelles.

22 No tingueu por, animals feréstecs:

ja reverdeix l’herbei de l’estepa;

els arbres donen fruit,

ceps i figueres reparteixen riquesa.

23 Alegreu-vos, fills de Sió,

celebreu el Senyor, el vostre Déu,

que us dóna, com abans,

pluges generoses,

la pluja de tardor

i la pluja de primavera.

24 Les eres s’omplen de gra,

els cups sobreïxen de most i d’oli.

25 El Senyor diu:

«Us rescabalaré de les collites

devorades per llagostes,

saltamartins, llagosts i saltarel·les,

aquest gran exèrcit que he enviat

contra vosaltres.

26 Menjareu fins a saciar-vos

i lloareu el nom del Senyor,

el vostre Déu,

que ha obrat meravelles

enmig vostre.

El meu poble

no haurà d’abaixar el cap.

27 Llavors sabreu

que jo sóc present a Israel,

que jo, i ningú més,

sóc el Senyor, el vostre Déu.

El meu poble

no haurà d’abaixar el cap.»