1 Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats.

2 I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa.

3 Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble.

4 I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.

5 Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir:Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat.

6 I també diu en un altre lloc:Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.

7 El Crist durant la seva vida mortals’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.

8 Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir,

9 i, arribat a la plenitud,s’ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen.

10 Déu l’ha proclamat gran sacerdot segons l’ordre de Melquisedec.

Exhortació: Aprofundir en la vida cristiana

11 Encara tenim molt a dir sobre això, i l’explicació es presenta difícil, ja que us heu tornat indolents a l’hora d’escoltar.

12 Després de tant de temps, ja hauríeu de ser mestres i, en canvi, encara necessiteu que us tornin a ensenyar les primeres nocions de la revelació de Déu; heu arribat fins al punt que necessiteu llet en comptes d’aliment sòlid.

13 I els qui s’alimenten de llet són incapaços de conèixer allò que és just, ja que només són uns infants.

14 L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta,que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits avesats a distingir el bé del mal.