Israel, cep inútil

1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

2 – Fill d’home, escolta’m!

La llenya del cep,

¿és millor que l’altra llenya

dels arbres del bosc?

3 Per ventura en treuen fusta

per poder-la treballar?

¿O en fan estaques

per penjar-hi els atuells?

4 La llancen per alimentar el foc,

perquè en consumeixi

les dues puntes

i en recremi la resta.

Com pot ser bona per a treballar-la?

5 Si quan era sencera

no es podia treballar,

quan el foc l’ha consumida

i recremada,

què se’n podrà fer?

6 »Per tant, això us fa saber

el Senyor Déu:

Llançaré els habitants de Jerusalem

tal com llançaria al foc,

perquè la consumís,

la llenya del cep,

abans que l’altra llenya del bosc.

7 M’encararé amb ells:

han sortit del foc,

però el foc els consumirà.

Llavors, quan m’encararé amb ells,

sabreu que jo sóc el Senyor.

8 Del país, en faré una desolació

per les seves infidelitats.

Ho dic jo, el Senyor Déu.