1 Sé que ets just, Senyor:jo no puc discutir amb tu.

Però et vull exposar les meves raons.

Per què prosperen els malvats?

Tots els traïdors viuen tranquils.

2 Els has plantat i arrelen,

creixen i donen fruit.

Tu ets a prop dels seus llavis

però lluny del seu cor.

3 Senyor, tu em coneixes i em veus,

has comprovat

que el meu cor és amb tu.

Reserva els malvats,

com anyells, per a l’escorxador,

separa’ls per al dia de la matança!

4 Fins quan la terra ha de portar dol

i s’ha de marcir

tota l’herba del camp?

Bèsties i ocells n’han desaparegut

per la maldat dels qui hi habiten.

Ells diuen:

«Aquest no veu cap on anem!»

5 «Si ja et canses de córrer

amb els soldats d’infanteria,

com podràs competir

amb la cavalleria?

Si només et sents segur

en un país tranquil,

què faries

en el bosc frondós del Jordà?

6 És cert, fins i tot els teus germans

i la teva pròpia família t’han traït

i convoquen gent a la teva esquena.

No te’n fiïs,

encara que et parlin amablement.»

El Senyor abandona el seu país

7 «He abandonat la meva casa,

m’he desfet de la meva heretat,

he deixat en mans dels enemics

allò que més estimava.

8 La meva heretat,

com un lleó ferotge,

ha rugit contra mi:

per això l’he detestada.

9 La meva heretat és un cau de hienes,

els voltors l’ataquen de tots costats.

Aneu, aplegueu totes les feres,

dueu-les al carnatge!

10 Molts pastors han assolat

la meva vinya

i trepitjat el meu camp.

Han convertit el meu camp preferit

en un desert devastat;

11 l’han deixat fet una desolació,

i ara ell plora, desolat, davant meu.

Tot el país és arrasat

i no hi ha qui en faci cas.

12 Els devastadors han arribat

a tots els tossals del desert,

perquè el Senyor

té una espasa que devora;

d’un cap a l’altre del país

no hi ha pau per a ningú.

13 Sembraven blat,

i han collit espines;

s’han escarrassat sense treure’n profit.

Avergonyiu-vos

de la misèria de collita:

és fruit del gran enuig del Senyor.»

Avís del Senyor als pobles veïns d’Israel

14 «Això faig saber jo, el Senyor, a tots els veïns malvats, que viuen a tocar de l’heretat que vaig donar al meu poble d’Israel: Els arrencaré de la seva terra, igual com arrencaré d’enmig d’ells la gent de Judà.

15 Però, després que els hauré desarrelat, em tornaré a compadir d’ells i els retornaré a la seva terra i a la seva heretat.

16 Si aleshores ells, que havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aprenen el costum que té el meu poble de jurar pel meu nom, dient: “Per la vida del Senyor”, jo els faré viure enmig del meu poble.

17 Però si alguna d’aquelles nacions no fa cas de mi, la desarrelaré, l’arrencaré i la destruiré. Ho dic jo, el Senyor.»