El judici de Déu

1 «Jo, el Senyor, he respost

als qui no em consultaven,

m’he deixat trobar

pels qui no em cercaven.

A una nació

que no invocava el meu nom,

li he dit:

“Aquí em teniu, aquí em teniu!”

2 Tot el dia tinc les mans esteses

cap a un poble rebel,

que va per mals camins

i segueix els seus capricis.

3 És un poble que em provoca

adorant altres déus sense parar:

en els jardins sagrats

immolen víctimes

i cremen perfums

sobre altars d’encens;

4 s’asseuen dins les coves sepulcrals,

passen la nit en aquests antres,

mengen carn de porc sacrificada

i suquen en plats de carn impura.

5 Després diuen a l’altra gent:

“Aparteu-vos,

no us acosteu,

que sóc persona sagrada.”

»Per tot això

estic encès d’indignació,

és un foc que crema tot el dia.

6 Que sàpiguen que ho tinc tot escrit!

No ho passo per alt,

els ho faré pagar:

aquests pagaran alhora

7 les seves culpes

i les culpes dels seus pares.

Ho dic jo, el Senyor.

Aquells oferien sacrificis

a dalt de les muntanyes,

m’ofenien sobre els turons.

Ara, aquests pagaran

les pròpies malifetes,

tal com aquells van pagar les seves.»

8 Això diu el Senyor:

«Els qui troben most en un raïm diuen:

“No el deixeu perdre,

que promet bon vi.”

Això mateix faré jo

amb els meus servents:

no deixaré que es perdi tot el poble.

9 Donaré una descendència

al poble de Jacob i de Judà,

que posseirà les meves muntanyes.

Les posseiran els meus elegits,

els meus servents hi habitaran.

10 La plana de Saron

serà una cleda d’ovelles,

la vall d’Acor

serà un clos per a les vaques:

els qui em cerquen

en rebran el benefici.

11 »Però als qui m’heu abandonat

a mi, el Senyor,

i heu oblidat la meva muntanya santa,

als qui pareu taula a Gad,

déu de la sort,

i vesseu libacions en honor de Mení,

déu del destí,

12 jo us destino a morir per l’espasa:

tots haureu d’agenollar-vos

i us degollaran.

Quan jo us cridava, no em responíeu;

quan us parlava, no m’escoltàveu.

Fèieu allò que em disgusta,

preferíeu el que em desplau.

13 Ara, doncs, jo, el Senyor Déu,

us faig saber això:

Els meus servents menjaran,

i vosaltres passareu fam;

els meus servents podran beure,

i vosaltres passareu set;

els meus servents viuran feliços,

i vosaltres estareu avergonyits;

14 els meus servents cridaran de goig

amb l’alegria al fons del cor,

i vosaltres cridareu de dolor,

xisclareu destrossats.

15 Els meus elegits

pronunciaran el vostre nom,

però tan sols quan maleeixin dient:

“Que el Senyor Déu

et faci morir com a tal i tal d’ells!”

En canvi, a favor dels meus servents,

serà invocat un altre nom:

16 arreu de la terra,

el qui vulgui ser beneït,

ho serà pel nom

del “Déu veritable”,

i el qui juri,

també ho farà per aquest nom.»

Un cel nou i una terra nova

«Tothom oblidarà

els desastres del passat,

els meus ulls no els tornaran a veure.

17 Crearé un cel nou i una terra nova.

Ningú no es recordarà del passat,

no hi pensarà mai més.

18 Alegreu-vos,

exulteu amb una joia eterna

pel que jo crearé:

crearé una Jerusalem joiosa,

el seu poble desbordarà d’alegria.

19 Jo mateix exultaré per Jerusalem

i m’alegraré pel meu poble.

No s’hi sentirà mai més cap plor

ni cap crit de dolor.

20 Ja no hi haurà nadons

que visquin pocs dies,

ni adults que no arribin

a una llarga vellesa.

Morirà jove qui mori a cent anys,

i tindran per maleït

el qui no hi arribi.

21 Construiran cases i les habitaran,

plantaran vinyes

i en menjaran els fruits.

22 No edificaran

perquè un altre hi habiti,

ni plantaran perquè un altre mengi.

El meu poble viurà tant

com els arbres que haurà plantat;

els meus elegits veuran com envelleix

l’obra de les seves mans.

23 No treballaran en va,

no infantaran

per veure morir els fills.

Són un llinatge

que jo, el Senyor, beneeixo:

viuran plegats

amb els seus descendents.

24 Abans que m’invoquin,

ja els respondré,

i encara pregaran

que ja els hauré escoltat.

25 Llops i anyells

pasturaran ben avinguts,

el lleó menjarà palla com el bou,

i les serps s’alimentaran de pols.

Ningú no farà mal ni destrosses

en tota la meva muntanya santa.

Ho dic jo, el Senyor.»